BepiColombo pren la darrera imatge de la Terra en la seva ruta cap a Mercuri

BepiColombo és la primera missió europea a Mercuri. Llançada el 20 d’octubre de 2018, es troba en un viatge de set anys al planeta terrestre més petit i menys explorat, Mercuri, que pot oferir importants pistes sobre la formació i l’evolució de tot el sistema solar.

Al mateix temps, és el primer cop que una nau espacial disposa d’un sistema de propulsió iònic, a base d’energia elèctrica de generació solar. Aquesta tecnologia és la més potent i de més alt rendiment que mai hagi volat.

La missió és un esforç conjunt entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Exploració Aeroespacial del Japó (JAXA), realitzat sota el lideratge de l’ESA.

BepiColombo està formada per dos orbitadors científics: Mercury Planetary Orbiter (MPO) i Mercury Magnetospheric Orbiter (Mio). Després d’arribar a Mercuri a finals del 2025, caldrà més de 15 maniobres addicionals per situar-los en les seves òrbites polars dedicades al voltant del planeta. Començant les operacions científiques a principis de 2026, tots dos orbitadors recopilaran dades durant una missió nominal d’un any, amb una possible extensió d’un any addicional.

Llançada a una òrbita al voltant del Sol, ara ha tornat a la Terra per aprofitar la gravetat i orientar la seva trajectòria més cap al sistema solar interior. El passat 10 d’abril la nau espacial va arribar a menys de 12 700 km de la superfície terrestre a les 06:25 CEST, essent visible durant la maniobra pels astrònoms, inclosos els aficionats equipats amb petits telescopis, situats al sud de Roma i Madrid. El vol proper a la Terra ha sigut la primera de nou maniobres que ajudaran BepiColombo, mitjançant l’assistència gravitatòria dels planetes, a entrar gradualment a l’òrbita final al voltant del planeta més petit i interior del Sistema Solar.

En el seu viatge cap al Sol, BepiColombo ha de maniobrar contínuament amb el sistema de propulsió iònic contra l’atractiu gravitatori de l’estrella i poder aturar-se a Mercuri. Completat per el Mercury Planetary Orbiter, propietat de l’ESA, i el Mercury Magnetospheric Orbiter de la JAXA i el mòdul de transferència de Mercuri construït per l’ESA, la nau espacial realitzarà les properes dues maniobres amb assistència de la gravetat a Venus i sis més al mateix Mercuri, abans de començar les seves operacions científiques a principis de 2026.

La maniobra portada a terme ara ha aprofitat la gravetat de la Terra per ajustar la ruta de la nau espacial i no ha requerit cap operació activa com ara engegar els propulsors, però hi ha hagut 34 minuts crítics poc després de l’aproximació máxima de BepiColombo al nostre planeta, quan la nau espacial ha volat a l’ombra de Terra.

“Aquesta fase en l’eclipsi ha sigut la part més delicada del vol, amb la nau espacial que passava per l’ombra del nostre planeta sense rebre cap llum solar directa per primera vegada després del seu llançament”, va dir Elsa Montagnon, directora d’operacions de la nave espacial BepiColombo per a l’ESA.

Per preparar-se per a l’eclipsi programat, els operadors de la missió van carregar completament les bateries de la nau espacial i van escalfar tots els components amb antelació, després han controlat de prop la temperatura de tots els sistemes a bord durant el període fosc, entre les 07:01 i les 07:35 CEST.

“Sempre és preocupant saber que els panells solars d’una nau espacial no reben la llum del sol. Quan vam veure que les cèl·lules solars s’havien reiniciat per generar corrent elèctric, sabíem que BepiColombo finalment estava fora de l’ombra de la Terra i disposada a continuar amb el seu viatge interplanetari”, va afegir Elsa.

Les operacions espacials no són mai rutina al centre de control de missions de l’ESA a Darmstadt, Alemanya, però aquesta ha tingut un altre repte. La maniobra, programada amb molta antelació i impossible d’ajornar, s’ha hagut de preparar amb personal limitat, per les mesures de distanciament social adoptades per l’Agència com a resposta a la pandèmia de coronavirus en curs; però les restriccions no han tingut incidència en l’èxit de l’operació.

A mesura que BepiColombo avançava cap al nostre planeta, es van posar en marxa la majoria d’instruments científics del Mercury Planetary Orbiter. Diversos sensors també van estar actius en el Mercury Magnetospheric Orbiter, també conegut com a Mio.

Els científics utilitzaran les dades recollides durant el vol, que inclouen imatges de la Lluna i mesuraments del camp magnètic de la Terra, per calibrar els instruments que, a partir del 2026, investigaran Mercuri per resoldre el misteri de com es va formar el planeta.

“Avui (pel dia 10 d’abril) era, per descomptat, molt diferent del que podríem imaginar fa només un parell de mesos”, va dir Johannes Benkhoff, científic del projecte BepiColombo de l’ESA, que va seguir l’operació des de casa seva als Països Baixos, juntament amb molts científics responsables dels 16 instruments amb què compta la missió, repartits entre Europa i el Japó.

“Tots estem contents que hagi anat bé i que hàgim pogut operar els instruments científics, i esperem rebre les dades per analitzar-les. Aquestes també seran útils per preparar-nos per a la propera fase, quan BepiColombo s’acosti a Venus a l’octubre”, va afegir Benkhoff.

La nostra llar des de l’espai

El 9 d’abril les càmeres de monitoratge de BepiColombo van captar una imatge de la Terra des de l’espai, representant el nostre planeta en aquests moments difícils per als humans de tot Europa i de tot el món.

“Aquestes selfies de l’espai són humils, mostrant el nostre planeta, la llar comuna que compartim, en un dels períodes més inquiets i incerts que molts de nosaltres hàgim passat mai”, va dir Günther Hasinger, director de Ciència de l’ESA, que també va seguir l’esdeveniment remotament des de casa seva, a Espanya.
“Som científics que fem volar naus espacials per explorar el Sistema Solar i observar l’Univers a la recerca dels nostres orígens còsmics, però abans som humans, que ens cuidem els uns als altres i que fem front a una emergència planetària junts. Quan miro aquestes imatges, em recorden la força i la resiliència de la humanitat, els reptes que podem superar quan fem equip i desitjo que us aportin la mateixa sensació d’esperança per al nostre futur. “