Una estudiant d’astronomia descobreix 17 nous planetes

L’estudiant d’astronomia de la Universitat de la Colúmbia Britànica (UCB), Michelle Kunimoto, ha descobert 17 nous planetes, entre ells un món potencialment habitable, de la mida de la Terra, mitjançant la combinació de dades recollides per la missió Kepler de la NASA.

Durant la missió original de quatre anys, el satèl·lit Kepler va buscar planetes, especialment aquells que es troben a la “zona habitable” de les seves estrelles, on hi pot haver una temperatura que permeti l’existència d’aigua líquida a la superfície del planeta.

Les noves troballes, publicades a The Astronomical Journal, n’inclouen un de força rar. Oficialment anomenat KIC-7340288 b, el planeta descobert per Kunimoto té només 1 ½ vegades la mida de la Terra, prou petit per ser considerat rocós, en lloc de gasós com els planetes gegants del Sistema Solar, i a la zona habitable de la seva estrella.

“Aquest planeta està a uns mil anys-llum, així que no hi arribarem en cap moment!” va dir Kunimoto, estudiant de doctorat del Departament de Física i Astronomia. “Però aquesta és una troballa realment emocionant, ja que només hi ha hagut 15 planetes petits confirmats a la zona habitable trobats a les dades de Kepler fins ara”.

El planeta té un any de 142 ½ dies de durada, orbitant la seva estrella a 0,444 Unitats Astronòmiques (UA, la distància entre la Terra i el nostre Sol), una mica més gran que l’òrbita de Mercuri del nostre sistema solar, i rep aproximadament un terç de la llum que la Terra rep del Sol.

Dels altres 16 nous planetes descoberts, el més petit només té dos terços de la mida de la Terra, un dels més petits que fins ara s’han trobat amb el Kepler. La resta va fins a vuit vegades la mida de la Terra.

Kunimoto no és novella en descobrir planetes: abans en va descobrir quatre en el decurs de la seva carrera universitària a la UBC. Treballant ara en el seu doctorat a la UBC, ha emprat el que es coneix com el “mètode de variació de temps de trànsit” per buscar els planetes entre els aproximadament 200.000 estels observats per la missió Kepler.

“Cada cop que un planeta passa per davant d’una estrella, bloqueja una part de la llum d’aquesta estrella i provoca una disminució temporal de la brillantor de l’estrella”, diu Kunimoto. “En trobar aquestes immersions, conegudes com a trànsits, podeu començar a combinar informació sobre el planeta, com ara la mida i el temps que triga a fer òrbita.”

Kunimoto també va col·laborar amb l’alumne de la UBC, Henry Ngo, per obtenir imatges de seguiment d’algunes de les estrelles amb planetes en la seva òrbita, amb el “Near InfraRed Imager and Spectrometer” (NIRI) en el telescopi Gemini North de 8 metres de Hawaii. “Vaig prendre imatges de les estrelles com si fos des de l’espai (sense distorsions), utilitzant òptiques adaptatives“.

A més dels nous planetes, Kunimoto ha pogut observar milers de planetes ja coneguts per Kepler mitjançant el mètode de trànsit i analitzarà el cens d’exoplanetes en conjunt.

“Estarem estimant quants planetes s’esperen per a estrelles amb temperatures diferents”, va dir el professor de la UBC, Jaymie Matthews, supervisor del doctorand de Kunimoto. “Un resultat especialment important seria poder determinar una taxa de planetes terrestres en zona habitable. Quants planetes similars a la Terra hi ha? Estigueu atents”.

Font: Phys.org