Ressenya de les XIII Jornades de la Relativitat de Terrassa

Les XIII Jornades de Relativitat de Terrassa es van poder fer finalment el dia 5 de setembre de 2020 a l’Auditori de Terrassa, després d’haver-les planificat originalment pel dia 4 d’abril i d’haver-les hagut de suspendre a causa de la pandèmia de la covid. Van ser unes Jornades molt especials, tant per la qualitat dels conferenciants que van poder venir tots presencialment a fer les seves xerrades, com per la retransmissió en directe que es va poder fer per primera vegada pel nostre canal Youtube, i va permetre que una part de l’audiència pogués escoltar les xerrades des de casa seva de forma simultània, i pogués fer també preguntes als nostres ponents.

La primera xerrada, «Ondas gravitacionales y detección con interferómetros láser», la va presentar l’investigador Pablo Barneo, de l’Institut de Ciències del Cosmos a la Universitat de Barcelona. El Pablo és un científic que està realitzant la seva tesi doctoral analitzant directament les dades de la col·laboració internacional Virgo, que actualment està detectant els successos d’ones gravitatòries que revelen com es fusionen forats negres a l’Univers. Aquesta col·laboració Virgo manté un acord amb la Col·laboració LIGO dels Estats Units, per analitzar totes les dades de forma conjunta, cosa que és importantíssima per poder extreure la informació científica més interessant de les dades recollides per tots els detectors situats a diferents punts del planeta Terra. Les explicacions del Pablo sobre la tecnologia d’interferometria de làser que ens permet mesurar les petitíssimes oscil·lacions en la longitud de dos braços ortogonals, provocades pel pas d’una ona gravitatòria per la Terra, van ser molt inspiradores per tots els assistents per entendre com hem pogut comprovar que els forats negres ja no són només una predicció teòrica i sorprenent de la Teoria de la Relativitat, sinó uns objectes reals del nostre Univers que hem pogut observar en el moment en què dos d’ells es fusionen en un de sol.

En segon lloc va parlar la professora Carme Gallart de l’Instituto de Astrofísica de Canarias, que vam tenir la sort de poder convidar un dia que havia vingut a Catalunya des del seu lloc de residència habitual a Tenerife. La Carme ens va parlar en la seva xerrada «El naixement i l’evolució de la nostra galàxia a través dels ulls del satèl·lit Gaia» de diversos estudis sobre la història de les estrelles de la Via Làctia, a partir de les fantàstiques dades d’astrometria que la missió GAIA ens ha proporcionat, les quals ens informen de les posicions i velocitats amb què es mouen més de mil milions d’estels a la Via Làctia. La precisió d’aquestes dades és extraordinària i molt millor que la que s’havia pogut assolir anteriorment. Un dels descobriments més impressionants que la missió GAIA ens ha permès és el descobriment que la Via Làctia s’ha format a través de fusions de galàxies més petites que existien en el passat. Actualment podem veure que alguns dels estels de l’halo de la Via Làctia tenen característiques que les delaten com a membres d’una galàxia antiga anomenada Gaia-Enceladus, que va ser destruïda quan va passar prop del centre de la Via Làctia. També trobem moltes altres galàxies nanes aprop de la Via Làctia amb poblacions estel·lars diferents, i les rieres estel·las que deixen aquestes nanes quan són escapçades per forces de marea.

Finalment, la professora Laura Tolós de l’Institut de Ciències de l’Espai ens va parlar en la tercera xerrada «Estrelles de neutrons: un laboratori de matèria densa sota gravetat extrema» de la física d’estrelles de neutrons, les estrelles on la matèria és comprimida fins a l’estat més dens conegut: densitats tan elevades com les d’un nucli atòmic, en què una sola culleradeta de la matèria interior a una estrella de neutrons té una massa de mils de milions de tones (que ve a ser la massa de tots els edificis d’una enorme ciutat com Tokyo). Aquestes condicions tan extremes ens permeten explorar el comportament de la matèria en un règim que no podem estudiar en altres contextos coneguts. Les estrelles de neutrons també són protagonistes de fusions amb forats negres, que generen enormes explosions que podem observar tant a través de les ones gravitatòries com per l’emissió de llum. Fins ara només hem pogut observar un d’aquests successos amb els detectors LIGO i Virgo, però esperem que en el futur n’hi hagi molts més exemples.

Aquest any hem tingut la sensació que, amb la celebració de les XIII Jornades, hem vençut el virus de la covid, reeixint en la celebració d’aquest acte cultural malgrat totes les dificultats. Agraïm des d’aquí a l’Ajuntament de Terrassa la seva ajuda i cooperació en l’organització de l’acte, i els nostres patrocinadors AEInnova, Holaluz, Circutor, Òmnium Cultural, Societat Catalana de Física, Planeta da Vinci i Casa del Llibre. Gràcies a totes les persones que hi han col·laborat i a les que hi han assistit, podem dir de nou que les Jornades de Relativitat s’han celebrat anualment de forma ininterrompuda des del seu origen a l’any 2008.

● Podeu veure els enllaços a les conferències al nostre canal de Youtube seguint aquest enllaç.