Recensió de les XIV Jornades de Relativitat de Terrassa

Aprofitant el parèntesi estival, ens sembla adient recordar els temes tractats en les últimes Jornades de Relativitat de Terrassa, incloent-hi enllaços a les xerrades per a qui les vulgui rememorar o per aquells que no van poder ser-hi presents.

El passat dia 5 de juny l’Agrupació Astronòmica va celebrar, com cada any des del 2008, les Jornades de Relativitat de la nostra ciutat, en aquesta ocasió la XIV edició, celebrades al Vapor Universitari.

 El cartell de les Jornades reflecteix els temes que s’hi van tractar: una imatge presa pel nostre soci i astrofotògraf Miquel Gallardo del grup de galàxies Hickson 44. El grup conté diverses galàxies espirals i el·líptiques, que es troben a una distància de nosaltres d’uns 20 Megapàrsecs, o uns 64 milions d’anys llum. És a dir, la llum que va arribar a la càmera del nostre company Miquel Gallardo quan obtenia aquesta imatge havia viatjat per l’espai durant 64 milions d’anys, a la velocitat de tres-cents mil kilòmetres per segon, després de ser emesa per les estrelles d’aquestes galàxies i poder enregistrar la imatge que nosaltres hem imprimit al cartell.

Algunes estrelles d’aquestes galàxies van ser les primeres en formar-se de l’Univers, segurament dins de galàxies nanes que més tard van fusionar-se per formar les que veiem en la imatge. Aquestes primeres estrelles van formar-se amb molts pocs elements pesats, ja que hi havia hagut encara molt poques supernoves i estrelles evolucionades anteriors que poguessin haver expulsat les seves cendres de les reaccions nuclears cap a l’espai exterior. Aquest va ser el tema de la xerrada de Pilar Gil-Pons, astrofísica de la Universitat Politècnica de Catalunya: amb l’observació de les abundàncies d’elements de les estrelles més antigues de l’Univers que contenen quantitats molt baixes d’elements pesats estem aprenent noves claus sobre les primeres generacions de supernoves i estrelles gegants capaces d’expulsar el seu embolcall cap a l’espai exterior. Aquests elements pesats (més pesats que l’hidrogen i l’heli) constitueixen les llavors a partir de les quals es poden formar grans de pols, asteroides i planetes a les següents generacions estel·lars.

Les galàxies del cartell de les XIV Jornades contenen també forats negres de gran massa en el seu nucli, i diversos forats negres de massa menor formats per una sola estrella, entre les seves poblacions estel·lars. Els forats negres i les ones gravitatòries que emeten quan es fusionen van ser el tema de la xerrada de Tomás Andrade, físic relativista de l’Institut de Ciències del Cosmos a la Universitat de Barcelona, que ha estat realitzant algunes de les simulacions més impressionants del fenomen de dos forats negres fusionant-se en un de sol segons les equacions de la Relativitat General que descriuen la gravitació al nostre Univers.

Finalment, milions de galàxies com les d’aquest grup constitueixen les fonts astronòmiques que s’observen en els rastreigs cosmològics de l’Univers, en què s’observa un gran nombre de galàxies per mesurar el seu “redshift”, o decalatge cap al vermell en l’espectre, per deduir la distància de cada galàxia i obtenir així mapes de la densitat de matèria de l’Univers a gran escala. Un dels nostres investigadors en cosmologia, Andreu Font-Ribera de l’Institut de Física d’Altes Energies, ens va explicar entre altres coses com hem arribat a la sorprenent descoberta, a partir de l’anàlisi d’aquests rastreigs de galàxies, que l’expansió de l’Univers s’està accelerant en l’època actual, i la conseqüència que aquesta expansió accelerada implica: l’existència d’una misteriosa energia fosca, que té desconcertats a tots els físics teòrics.

  Les tres presentacions d’Andreu Font-Ribera, Pilar Gil-Pons i Tomás Andrade es poden veure de nou al nostre canal YouTube:

•  XIV JRT 2021- Xerrada d’Andreu Font Ribera: «Energia fosca i l’expansió accelerada de l’Univers»
• XIV JRT 2021- Pilar Gil Pons: «Evolució i nucleosíntesi de les estrelles més antigues de l’univers»
• XIV JRT 2021- Tomás Andrade: «El sueño va sobre el tiempo: agujeros negros y ondas gravitacionales»

Esperem que molts de vosaltres les pugueu gaudir si no vau poder assistir, i també alguns voldreu tornar a veure les presentacions per reviure aquest acte que treballem per continuar organitzant anualment des de l’aaT.