Més de cent nous objectes grans trobats al cinturó de Kuiper

Ep Plutó, Sedna, Haumea, Makemake i altres: Teniu companyia!

Si fa 90 anys es va descobrir Plutó, poc a poc i amb l’avenç en equipament ara es van trobant altres cossos companys seus en el cinturó de Kuiper.

Mentre buscava galàxies i supernoves llunyanes, la potent càmera digital de 570 megapíxels del Dark Energy Survey (DES) ha trobat alguns altres “punts” mòbils en el seu camp de visió. Han resultat ser més de 100 objectes transneptunians (TNO) desconeguts, planetes menors situats al cinturó de Kuiper del nostre sistema solar.

Un nou treball descriu com els investigadors van connectar els punts mòbils per trobar els nous TNO i també com aquest nou enfoc podria ajudar a buscar l’hipotètic Planeta 9 i altres mons no descoberts.

Suposeu que mai no sabeu què trobareu un cop comenceu a buscar.

El Dark Energy Survey (DES) està dissenyat per sondar l’origen de l’univers accelerat i ajudar a descobrir la naturalesa de l’energia fosca mesurant amb alta precisió la història de 14 mil milions d’anys de l’expansió còsmica. Estudia galàxies i supernovas i rastreja precisament els seus moviments. Aquest estudi està actiu des del 2013 mitjançant el Telescopi Blanco de 4 metres situat a l’Observatori Interamericà Cerro Tololo (CTIO) de Xile. El telescopi està equipat amb la Dark Energy Camera (DECam), una de les càmeres digitals més potents que hi ha hagut mai.

Tot i que DES no estava dissenyat específicament pensant en els TNO, el seu ampli camp de visió (unes 14 llunes com la nostra podrien entrar en el seu pla focal) i la seva capacitat per rastrejar objectes en moviment fan que sigui especialment apte per trobar nous objectes més enllà de Neptú. Pot mesurar moviments en el camp de visió amb una freqüència d’una hora.

L’equip de DES es va adonar ben aviat que veien TNOs en les seves dades, i el 2015, amb una mica més de dos anys d’observacions, els investigadors de l’equip van anunciar haver trobat setze objectes del sistema solar externs abans desconeguts.

“El nombre de TNOs que podem trobar depèn de la quantitat de cel que mirem i de quan tènue pot arribar a ser un cos per ser visible”, va dir l’estudiant graduat Pedro Bernardinelli, que va dirigir el nou estudi. Ell i els professors Gary Bernstein i Masao Sako han estat “caçant” en les dades del DES dels quatre primers anys.

La ubicació dels objectes trobats en els primers quatre anys de dades de DES.

Van començar amb un conjunt de dades de 7.000 milions de “punts mòbils” detectats pel programari. Bernardinelli després va eliminar tots els objectes presents en diverses nits: coses com estrelles, galàxies i supernoves.

Finalment, van aconseguir reduir el conjunt de dades a prop de 400 possibles candidats i després van treballar per verificar aquests objectes.

“Tenim aquesta llista de candidats i, després, ens hem d’assegurar que els nostres candidats són coses reals”, va dir Bernardinelli en un comunicat de la Universitat de Pennsilvània.

Per verificar els “punts” com a TNO reals, Bernardinelli va desenvolupar una manera d’apilar diverses imatges per crear una visió més nítida, cosa que va ajudar a confirmar si un objecte detectat era un TNO real. També van comprovar que el seu mètode era capaç de detectar TNO coneguts a les zones del cel estudiades i com a prova, van detectar objectes falsos introduïts expressament en l’anàlisi.

Després de molts mesos de treball, els investigadors van reduir les conclusions fins a 316 TNO, incloent-hi 139 objectes nous que abans no es coneixien. L’equip va dir que amb només 3.000 objectes coneguts actualment, aquest catàleg de DES representa el 10% de tots els TNO coneguts.

La ubicació dels recentment trobats TNOs oscil·la entre 30 i 90 UA (unitats astronòmiques) o 30 a 90 vegades la distància dee la Terra del Sol. Plutó és aproximadament a 40 UA.

Bernardinelli va dir que utilitzarà els seus mètodes per cercar més TNOs en el conjunt de dades dels dos anys restants del període de sis d’observació del DES (Cada any, la “temporada” d’observació va des d’agost a febrer). I també espera utilitzar-la amb les dades del nou Observatori Vera C. Rubin, que estudiarà tot el cel sud i que té la capacitat de detectar fins i tot objectes més febles i molt més distants que el DES. I qui sap … Potser es podria trobar el suposat Planeta 9 mitjançant aquests nous mètodes.

Aquest nou estudi ens recorda quan el DECam va fer una foto accidental del Cometa Lovejoy el 2015. En aquell feliç accident, un dels investigadors va dir: “Abans miravem més enllà de la nostra Galàxia fins a la llunyania de l’Univers, també hem de vigilar amb objectes celestes molt més propers!”

Font: universetoday.com