Mapes estel·lars novembre 2022

Mapes Estel·lars Topo cèntrics

Aquests mapes* celestes representen, per a cada mes, la volta celeste projectada sobre un pla horitzontal (Vista Zenital), tal com la veur`a un observador a Terrassa/Catalunya les nits:

• del 1 al 2, i
• del 15 al 16 (aprox.) de cada mes;

i a les tres hores indicades (per a Terrassa):

• quan ja s’ha fet de nit (entre les 17:00 UT a l’hivern i les 22:00 UT a l’estiu);
• a les 00:00 UT (mitjanit), i
• quan ja comença a clarejar (entre les 6:30 UT a l’hivern i les 3:30 UT a l’estiu).

En aquests mapes es mostren els estels i les constel·lacions principals, la Lluna, els planetes, la l´ınia ecl´ıptica (en vermell clar) i l’equador de la Via L`actia (en color lila).

(*: Aquests mapes s’han confeccionat amb el programa propi MapEst)

Com s’ha de mirar un mapa estel·lar zenital

Un mapa zenital com els que es representen a continuaci´o s’ha de mirar com si el tingu´essim col·locat per sobre del cap i nosaltres el veiem mirant amunt, amb el Sud del mapa, S, coincidint amb el Sud geogr`afic. Aix´ı el mapa imita la visi´o de la volta celeste: el centre del mapa representa el nostre zenit i el cercle negre exterior representa l’horitz´o, amb els 4 punts cardinals indicats: S, Sud; W, Oest; N, Nord i E, Est. Si mirem cap el Sud, amb el mapa per sobre del cap, tindrem la N a l’esquena, l’E a l’esquerra i la W a la dreta.

Estrelles

Els cercles petits acolorits s´on els estels, de radis m´es grans com m´es brillants siguin. Hi representem tots els estels per sobre l’horitz´o d’una magnitud m´es brillant a 4.5 (sovint m´es de 400). Cada mapa, adalt, a la dreta, hi ha petita taula amb uns cercles negres decreixents que indiquen la grand`aria que tenen les representacions de les estrelles segons la seva magnitud visual, des de la 0a , la 1a , la 2a , etc.

La posició dels estels es va repetint d’un dia al següent però, com a conseqüència del moviment de la Terra al voltant del Sol, la repetició es produeix, aproximadament, uns 4 minuts m´es aviat per cada dia que passa. Així, per exemple, el mapa d’estels de les 18:00 UT del dia 15 ´es pràcticament igual al del dia 16 pero a les 17:56; o el de les 00:00 UT del dia 16 ´es bastant semblant al de les 23:00 del dia 31 (o dia 1 del mes següent).

Els estels m´es brillants que la magnitud 2.5 tenen el nom escrit al costat, seguint la tradició de Johann Bayer de fer servir una lletra grega i el nom de la constel·lació. En general, aquests estels també tenen noms propis (sovint d’origen `àrab) pels quals s´on coneguts: per exemple, α Cygni ´es Deneb, α Lyrae ´es Vega, α Aquilae ´es Altair –conegudes com “el triangle de l’estiu”–, α Bootes ´es Arcturus, β Andromedae ´es Mirach o γ Orionis ´es Bellatrix.

Les estrelles s’han representat amb un color o un altre segons el seu tipus espectral (o temperatura superficial). A la Taula següent es mostra la correspondència entre el tipus espectral i el color representat.

Tipus Espectral	Estrella Exemple	Color
O, B	Rigel (B8)
A	Sirius (A0)
F	Proció (F5)
G	β -Aqr (G0)
K	Aldebaran (K5)
M, N, R, S	Betelgeuse (M1)

Cada estrella representada porta un enllaç a internet, de manera que si poseu el cursor exactament sobre ella i cliqueu l’enllaç us portar a directament a tota la informació que hi ha sobre l’estrella en la Base de Dades Astronòmiques SIMBAD, de la Universitat d’Estrasburg. Per exemple, cliqueu: α Ori (Betelgeuse), α CMi (Proció).

Objectes difosos

En aquests mapes també s’han inclòs els objectes difosos més brillants, fins a la magnitud Vdif = 4.5, com ara la galaxia d’Andromeda, M31 o el cúmul doble de Perseo, NGC869 i NGC884. S’han representat com un petit anell de color blau, i s’identifiquen amb el numero del New General Catalogue o, preferentment, amb el numero del Catàleg de Messier després d’una M.

Com per a les estrelles, si poseu el cursor i sobre l’anell blau que representa l’objecte sorgeix un enllaç que si el cliqueu us porta a l’explicació que fa la wikipedia sobre aquest objecte difós.
Per exemple, cliqueu: M31, 2264.

Planetes

També s’han representat, per al dia i hora indicades, la posició dels planetes com a un punt vermell envoltat d’unpetit anell vermell, una mica més gran per als planetes brillants com Júpiter o Mart: M, i més petit per als menys brillants, com, per exemple, Urà: U. Al costat de l’anell del planeta s’ha posat la lletra identificadora:

m=Mercuri, V=Venus, M=Mart, J=Júpiter, S=Saturn, U=Ur`a i N=Neptú.

La Lluna, L, s’ha representat com un cercle amb la fase corresponent ben orientada. Per tal de que es vegi m´es b´e, la grandària aparent real s’ha multiplicat en representació per tres (×3).

L’eclíptica o intersecció del pla eclíptic en el que es mou la Terra al voltant del Sol amb la volta celeste s’ha representat com una línia prima de color vermell. Com que els plans en que es mouen tots els planetes al voltant del Sol estan molt pocs graus inclinats respecte del pla eclíptic, tots els planetes (i la Lluna) estan sempre molt pròxims a la línia eclíptica; el Sol, si sortís representat, estaria exactament sobre la línia eclíptica.

Més indicacions

A part de la representació gràfica del cel, a cada pàgina d’aquests mapes s’indiquen:

• La data i l’hora UTC (adalt, esquerra). Per a l’hora oficial, hem de sumar 1 o 2 hores (segons estiguem a l’horari d’hivern o d’estiu).
• El temps sideri local aparent, θ`/ap , corresponent al dia i hora UTC (adalt, esquerra). Les posicions de les estrelles corresponents a dies diferents per`o al mateix temps sideri seran gaireb´e les mateixes. El temps sideri d’un dia al seg¨uent, a la mateixa hora UTC, s’incrementa en 3m 56.56s (2h 02m 13s cada 31 dies).
• La magnitud m´es gran de les estrelles que hem representat (V∗ = 4.5) i quantes s´on (n), aix´ı com la magnitud m`axima V∗/n de les estrelles a les quals hem posat la identificaci´o de Mayer (adalt, a la dreta).
• I, tamb´e, a la dreta, per cada dia i hora del mapa, l’altura h i l’azimut a del Sol () i la de la Lluna (⊂). Naturalment, l’altura h del Sol ´es negativa perqu`e a les hores representades ´es de nit.
• L’altura de la Lluna, h⊂ , depender`a de cada cas. Despr´es de l’altura de la Lluna, s’indica, en tant per cent, l’edat o fase d’aquesta. Per exemple: 0% ´es Lluna nova; 25% ´es Quart Creixent; 50% ´es Lluna plena; 75% Quart Minvant; 100%=0%.
• En la línia eclíptica —sobre la qual es mou el Sol i, aproximadament, els planetes— s’han representat uns punts vermells que representen la longitud eclíptica cada 15◦. El punt origen, 0◦ , és el punt Aries o vernal, és a dir, aquell on es tallen l’eclíptica i l’equador celeste (aquest no representat). Quan el Sol arriba al punt Aries 0◦ és quan comença la primavera; als 90◦, l’estiu, etc. Per cert, per causa de la precessió dels equinoccis, en l’actualitat el punt Aries, 0◦ , està en la constel·lació de Piscis.

Mapes estel·lars de tot el cel visible els dies 1,2, 16 i 17 de novembre del 2022 (Vista zenital)

Autor del mapa: Jaume Calaf