Mapes estel·lars del 15 de gener del 2021
Aquests tres mapes celestes representen la volta celeste projectada sobre un pla horitzontal (Vista Zenital), tal com la veurà un observador a Terrassa a les tres hores indicades de la nit del 15 al 16 del mes: al voltant d’una hora després de la posta del Sol, a les 00:00 UT del dia 16 i una hora abans de la sortida del Sol del dia 16).
La posició dels estels es va repetint d’un dia a l’altre però, com a conseqüència del moviment de la Terra al voltant del Sol, aproximadament uns 4 minuts més aviat per cada dia que passa. Així, per exemple, el mapa d’estels de les 18:00 UT del dia 15 és pràcticament igual al del dia 16 però a les 17:56; o el de les 00:00 UT del dia 16 és bastant semblant al de les 23:00 del dia 31 (o dia 1 del mes següent).
Els mapes zenitals s’han de mirar col·locats per sobre del cap. El centre dels mapes representa el zenit i el cercle negre representa l’horitzó amb els 4 punts cardinals indicats: N – Nord, E – Est, S – Sud, W – Oest.
Els punts negres són estels, més grans com més brillants siguin. Hi representem tots els estels per sobre l’horitzó i d’una magnitud més brillant a 4.5 (més 400).
Els estels del centre del mapa són al zenit, i a prop del cercle extern són els de molt a prop de l’horitzó.
Els estels més brillants que la magnitud 2.5 tenen el nom escrit al costat, seguint la tradició de Johann Bayer de fer servir una lletra grega i el nom de la constel·lació. En general, aquests estels també tenen noms propis (sovint àrabs) pels quals són coneguts: per exemple, alpha Cygni és Deneb, alpha Lyrae és Vega, alpha Aquilae és Altair —conegudes com “el triangle de l’estiu”—, alpha Scorpii és Antares, alpha Bootes és Arcturus, alpha Ursae Minoris és Polaris o Estel Polar.
Si poseu el vostre cursor exactament sobre qualsevol punt negre d’aquests estels veureu que es pot clicar i, si esteu connectats a internet, us portarà directament a la base de dades estel·lars SIMBAD que us proporciona totes les dades conegudes d’aquest estel.
També s’han representat, per al dia i hora indicades, la posició de la Lluna (com un cercle verd i la lletra L) i la dels planetes (com a un cercle vermell) i una lletra identificadora: m=Mercuri, V=Venus, M=Mart, J=Júpiter, S=Saturn, U=Urà i N=Neptú.
A part de la representació gràfica del cel, a cada pàgina d’aquests mapes s’indiquen:
- El temps sideri local corresponent a l’instant del mapa (adalt, esquerra);
- El nombre d’estels de magnitud inferior a 4.5, i el nombre d’estels, de magnitud inferior a 2.5 als que s’ha posat el nom de Mayer (adalt, dreta);
- Per cada dia i hora del mapa, l’altura i l’azimut del Sol i la de la Lluna.
Naturalment, l’altura del Sol és negativa perquè a les hores representades és de nit; la de la Lluna, dependerà de cada cas. Després de l’altura de la Lluna, s’indica, en tant per cent, l’edat o fase d’aquesta (0% és Lluna nova i 50% és Lluna plena).
Mapes estel·lars de tot el cel visible el 15 de gener del 2021 (Vista zenital)
Autor del mapa: Jaume Calaf
