L’ESTEL DE NADAL
L’evangeli segons Sant Mateu explica que una estrella va guiar uns Mags d’Orient fins a Betlem per adorar Jesús nounat. Aquesta estrella és una de les icones més significatives de Nadal, però realment va existir aquest fenomen astronòmic? Historiadors, astrònoms fins i tot la mateixa Església no han escatimat esforços per saber el que realment va passar. Diferents fonts d’informació, entre grans diferències, tendeixen a coincidir en algunes conclusions interessants:
1- Data de Nadal. Tenint en compte l’error de cinc anys en crear-se el calendari Gregorià al segle V, exclusió de l’any 0, més els estudis històrics sobre dates de proclames d’emperadors i reis esmentats a l’evangeli, sembla que la Nativitat se situa possiblement l’any 5 o 6 aC. El dia també és qüestionable i sembla que se situa avançada la primavera.
2- Els Reis d’orient. Considerats mags, la paraula mag ve del persa ma-gu-u-sha que significa Sacerdot, que estudiaven les estrelles “Astrònoms”. No se sap si eren reis ni quants en total, però sí de classe acabalada pels vestits i regals que portaven. Aquests haurien d’haver observat algun fenomen astronòmic que van associar al naixement d’un líder amb una destinació especial.
3- L’Estrella. Un alineament planetari extraordinari va tenir lloc l’any 6 aC. Segons estudis i simulacions realitzades per astrònoms hi va haver una conjunció de Saturn, Júpiter i Mart a la constel·lació de Peixos. Els astrònoms xinesos i coreans van detectar al mateix any l’aparició d’una nova que va brillar intensament durant setanta dies.
Finament, es descarten els cometes Halley i Hale-Bopp, al seu dia candidats a tal honor.
Aprofitem l’avinentesa d’aquest article per a desitjar-vos un bon Nadal i els millors desitjos per l’any vinent, siguin aquestes les dates correctes o no.
Cesc Vallès
