Katherine Johnson, l’extraordinària dona que va portar la NASA a la lluna

Katherine Johnson, va ser una revolucionària matemàtica afroamericana que va treballar a les grans missions de la NASA. Entre elles, el viatge de l’Apollo 11 que va portar a Neil Armstrong a donar el seu conegut passeig lunar. L’agència aeroespacial va informar dilluns de la seva mort, a l’edat de 101 anys.

Les excepcionals habilitats de Johnson amb els números li van assegurar una plaça a la Universitat Estatal de West Virginia (EUA) a la primerenca edat de 15 anys. Filla d’una professora i un granger, es va convertir en una de les primeres dones afroamericanes a graduar-se. Es va dedicar a l’ensenyament fins que es va casar amb James Goble i es va retirar a la vida familiar. La malaltia del seu marit el va obligar a tornar al món laboral, entrant en 1953 en el Comitè Assessor Nacional d’Aeronàutica (l’antiga NASA), en la seva natal Virgínia de l’Oest.

Els càlculs de les primeres computadores electròniques no convencien massa de manera que la resposta humana transmetia més confiança. Johnson i les seves companyes es van convertir en “calculadores humanes” a força de llapis, regles i màquines simples. D’aquesta manera va participar en projectes com el Mercury, el primer programa espacial tripulat dels EEUU. Va ser John Glenn, amb el seu “get the girl to do the numbers” ( “que la noia faci els números”), qui va preferir que Johnson fes els càlculs per al retorn de la seva nau a la Terra.

Encara que el que més s’enorgullia a Johnson era la seva contribució al vol de l’Apollo 11 a la Lluna el 1969. Els seus càlculs van permetre sincronitzar la nau d’aterratge i el mòdul de comandament en òrbita i tornar a la tripulació a la Terra. “Tots estaven preocupats per com arribar a la Lluna, però ningú va pensar en com tornar”, reconeixia el 2010.

Però per Johnson i el seu equip hi havia un detall important respecte a les seves companyes blanques: treballaven en instal·lacions diferents, mai menjaven juntes i feien servir banys diferents. A la NASA dels anys cinquanta també va imperar la segregació racial. I per Johnson, ser dona en un món dominat per homes suposava una doble barrera. En començar a implicar-se en projectes més importants, va denunciar el fet que els seus companys no el deixessin assistir a les reunions, però finalment va aconseguir guanyar-se el seu reconeixement.

La seva retirada, el 1986, va deixar una enorme contribució al programa espacial coneguda per molt pocs. Va ser amb l’estrena de “Figures ocultes” (2016) quan la seva història va sortir a la llum. “Mai em vaig atribuir el mèrit perquè sempre treballàvem com un equip, mai com una sola persona” reconeixia la científica.

El seu nom quedarà en la història com la imatge d’una generació d’afroamericanes oblidades els càlculs van permetre a la humanitat arribar a l’espai.

Font: La Vanguardia

Comparteix!