Fins sempre, Miquel
Obituari de Miquel Carpena i Raspall, president fundador de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa.
La persona a qui devem la fundació i la continuïtat de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa ens va deixar el 10 d’agost de 2023, a l’edat de 61 anys. Des d’aquí volem transmetre el nostre condol a tots els familiars i amics del Miquel.
Els qui l’hem conegut a l’aaT el recordarem sempre com aquell que va infondre un immens entusiasme per l’astronomia a una colla de joves a la ciutat de Terrassa, entusiasme que permeté fundar i mantenir la nostra Agrupació.
El Miquel ja va organitzar una colla d’amics que es trobaven per parlar i aprendre sobre astronomia, sobre construcció de telescopis i astrofotografia, i altres diverses aficions que van mantenir un caliu molt especial. Ell va ser qui va moure tot el grup perquè el 20 de novembre de 1982 es fundés l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, que des de llavors ha estat sempre un referent pels aficionats de la ciutat. Tenia una manera especial d’organitzar trobades, sortides d’observació, xerrades i sopars, i d’entusiasmar la gent per introduir-los a l’astronomia i animar-los a apuntar-se de voluntaris per tirar endavant tota mena d’activitats. El seu esforç per fer que existís i funcionés l’Agrupació sorgia d’una generositat desinteressada que ens va alegrar i encoratjar a molts dels que vam compartir tantes estones inoblidables amb ell.
Amb la seva capacitat extraordinària per afrontar qualsevol situació, el Miquel ens va sorprendre a tots quan va saber que li quedava poc temps per estar-se en aquest univers, i amb una gran calma es va anar acomiadant dels amics. Miquel, allà on siguis, sempre et portarem al nostre cor i et recordarem quan contemplem les meravelles dels estels, planetes, nebuloses i galàxies del nostre univers.
Seràs sempre el nostre referent pel teu compromís per la entitat.
Fins sempre bon amic!
Voldria agrair les mostres de condol, i generositat que heu tingut tot els de l’Agrupació amb el meu germà.
Segur que des d’on hi sigui també ho està fent.
El Miquel es va aficionar a les estrelles de ben petit. Anàvem a estiuejar a un poblet que hi ha entre el Pla del Panades i Sant Quinti de Mediona. Aquella època no hi havia contaminació lumínica, ni tanta contaminació de fums, n’hi pols. Al carrer només tres fanals de llum quan funcionaven tots. Sorties al darrere de la casa les estrelles et queien a sobre. Axis va començar tot.
El Miquel era el Miquel. Tenia la seva forma de fer i fins i tot els últims dies de vida despedint-se dels amics, de la família. Personalment en va sorprendre una vegada més emb la valentia i enteresa que va afrontar la seva mort.
La veritat és que molts el trobarem a faltar.
Gràcies a tots.