
(Crèdits / Font: © JAXA / Equip del projecte PLANET-C / space.com)
Un nou estudi constata que les marees tèrmiques de l’atmosfera de Venus fan que aquesta giri més ràpidament que la superfície del planeta. La troballa podria ajudar a fer llum sobre com poden ser realment els exoplanetes habitables més enllà del nostre sistema solar.
En comparació amb la Terra, Venus gira a un ritme lent sobre el seu eix, trigant 243 dies terrestres a completar una rotació. Tot i això, l’atmosfera calenta i mortal de Venus gira gairebé 60 vegades més ràpid que la seva superfície, girant al voltant del planeta un cop cada 96 hores, un efecte conegut com a superrotació.
Aquest misteriós fenomen de superrotació atmosfèrica es veu no només a Venus, sinó també a la lluna més gran de Saturn, Tità. Investigacions anteriors van suggerir que perquè es produís aquesta superrotació, l’atmosfera de Venus ha de tenir prou impuls angular -la quantitat d’impuls que té un cos a causa del seu gir- per superar la fricció amb la superfície del planeta. Tanmateix, no era clar quin era exactament la font d’aquest impuls angular.
Per donar llum a aquest misteri, els científics han analitzat dades de la sonda espacial japonesa Akatsuki (o PLANET-C), que orbita Venus des del 2015. S’han centrat en la superrotació a la capa de núvols de la regió que envolta l’equador de Venus, on la velocitat de rotació és la més alta i pot arribar a aproximadament 395 km/h.
A partir d’imatges ultraviolades i dades d’infrarojos tèrmics d’Akatsuki, els científics han desenvolupat la manera de fer el seguiment dels moviments dels núvols venusians per tal de fer un mapa dels vents del planeta i de la manera com la calor circula a l’atmosfera. Això ha ajudat a donar als investigadors una imatge de com es distribueix el moment angular a la cota superior dels núvols, situada a uns 70 quilòmetres d’altitud. Això al seu torn ha ajudat a estimar les forces que mantenen l’atmosfera superrotativa.

(Crèdit / font: JAXA / Akihiro Ikeshita / space.com)
Els científics han descobert que l’atmosfera venusiana rep un impuls angular gràcies a les marees tèrmiques, que són variacions en la pressió atmosfèrica impulsada per l’escalfament solar a prop de l’equador del planeta. També han trobat ones a escala planetària a l’atmosfera així com turbulències atmosfèriques a gran escala oposades a l’efecte de les marees tèrmiques.

(Crèdit /Font: Equip de projecte JAXA / PLANET-C / space.com)
Aquestes troballes poden donar llum sobre l’habitabilitat dels exoplanetes que tenen un costat sempre de cara a la seva estrella (el seu sol) i un altre costat constantment fosc. Es podria esperar que el costat d’aquests exoplanetes on és sempre de dia estiguessin calents i la cara de nit perpètua fos freda i que les condicions per a la vida podrien ser més favorables a la zona crepuscular que hi ha entre aquests costats. Tanmateix, la superrotació podria equilibrar les diferències de temperatura entre els costats de dia i de nit, segons l’autor principal de l’estudi, Takeshi Horinouchi, científic planetari de la Universitat Hokkaido de Sapporo, Japó.
Horinouchi va dir que les futures investigacions poden estudiar com la superrotació atmosfèrica a Venus s’ha mantingut estable al llarg del temps.
S’han publicat els resultats d’aquesta investigació en el número del 24 d’abril del 2020 de la revista Science.
(Crèdits / Font: Charles Q. Choi / space.com)