Detectada l’explosió més energètica des del principi de l’Univers

Científics que estudien un cúmul de galàxies llunyanes han descobert l’explosió més gran a l’univers des del Big Bang, de les que es tingui registre .

L’explosió provingué d’un forat negre supermassiu al centre d’una galàxia a centenars de milions d’anys llum. Va llançar cinc vegades més energia que la més gran de la que es tenia registre fins ara.

La professora Melanie Johnston-Hollitt, de la Universitat de Curtin, del Centre Internacional d’Investigació en Ràdio Astronomia, va dir que l’esdeveniment va ser extraordinàriament energètic.

“Abans hem vist esclats als centres de les galàxies però aquesta és realment massiu. I no sabem per què és tan gran. Però va passar molt lentament, com una explosió a càmera lenta que va tenir lloc durant centenars de milions d’anys.”

L’explosió es va produir al cúmul de galàxies d’Ophiuchus, situat a uns 390 milions d’anys llum de la Terra. Va ser tan potent que va perforar una cavitat al plasma del cúmul, el gas súper calent que envoltava el forat negre.

La principal autora de l’estudi, la Dra. Simona Giacintucci, del Laboratori de Recerca Naval dels Estats Units, va dir que l’explosió va ser anàloga a l’erupció del 1980 de la muntanya St. Helens, que va arrencar el cim de la muntanya. “La diferència és que podríeu incloure 15 galàxies de la Via Làctia seguides al cràter que aquesta erupció va perforar en el gas calent del cúmul”.

La professora Johnston-Hollitt va assenyalar que la cavitat del plasma del cúmul s’havia vist prèviament amb telescopis de raigs X, però els científics inicialment van rebutjar la idea que podria haver estat causada per un esclat energètic, perquè hauria estat massa gran. “La gent era escèptica per la mida de l’esclat, però realment és això. L’univers és un lloc estrany”.

Els investigadors només es van adonar del que havien descobert quan van mirar el cúmul de galàxies Ophiuchus amb radiotelescopis.”Les dades de ràdio s’adapten a les de raigs X com una mà en un guant”, explica el coautor Dr. Maxim Markevitch, del Centre Espacial Goddard de vol de la NASA. “Aquesta és la dada que ens diu que es va produir una erupció d’una mida sense precedents”.

El descobriment es va fer mitjançant quatre telescopis: Observatori de raigs X de Chandra  de la NASA, XMM-Newton de l’ESA,  Mrayison  Widefield  Array (MWA) a Austràlia Occidental i el radiotelescopi  Giant  Metrewave Radio Telescopy  (GMRT) a l’Índia.

La professora Johnston-Hollitt, que és directora del MWA i experta en cúmuls de galàxies, va comparar la troballa amb la descoberta dels primers ossos de dinosaure. “És una mica com l’arqueologia. Ens han donat les eines per aprofundir amb radiotelescopis de baixa freqüència, de manera que hauríem de poder trobar més esclats com aquest”.

El descobriment subratlla la importància d’estudiar l’Univers a diferents longituds d’ona. Segons la professora Johnston-Hollitt. “Tornar enrere i fer un estudi de diverses longituds d’ona realment ha marcat la diferència”, afegint que és probable que la troballa sigui la primera de moltes. “Hem fet aquest descobriment amb la fase 1 del MWA, quan el telescopi tenia 2048 antenes apuntades cap al cel. Ben aviat anirem reunint observacions amb 4096 antenes, que haurien de ser deu vegades més sensibles. Crec que això és bastant emocionant.”

Font: sciencedaily.com