Conjunció Júpiter-Saturn. Informació, infografies i mapes
Júpiter i Saturn descriuen al voltant del Sol unes òrbites lleugerament el·líptiques de radis mitjans 5.20 UA i 9.55 UA, respectivament. Això vol dir que el període de translació de Júpiter és de 11.85 anys i el de Saturn de 29.42 anys, i que, per tant, cada any recorren en la seva òrbita 360°/11.85=30.363° i 360°/29.42=12.235º, respectivament.
Així doncs, Júpiter va 18.13°/any més ràpid que Saturn i cada 360°/18.13=19.86 anys les posicions relatives de tots dos es repeteixen. Així, si un dia determinat, el Sol, Júpiter i Saturn estan alineats, al cap de 19.86 anys=7253~dies hi tornaran a estar. Bé, de fet, aquest valor de 7253 dies només és en mitjana perquè en ser les òrbites d’aquests dos planetes una mica el·líptiques d’un cas al següent pot variar fins i tot un parell o tres de mesos.
Animació comparativa de les òrbites i moviments de translació de Júpiter i Saturn i les seves alineacions.
La Terra gira al voltant del Sol en una òrbita gairebé circular, de radi mitjà 1~UA. Com que la Terra està bastant pròxima al Sol, Júpiter i Saturn estan alineats amb la Terra gairebé en la mateixa època que ho estan amb el Sol, amb una diferència que no sol passar dels dos mesos. Aquest fenomen astronòmic, en què Júpiter i Saturn, vistos des de la Terra, pràcticament coincideixen, s’anomena “conjunció” (fig. 1).
De fet, una coincidència exacta de Júpiter i Saturn en un sol punt és pràcticament impossible perquè el pla orbital de Júpiter té una inclinació de 1.3° respecte del pla de l’òrbita de la Terra o eclíptica, i el de Saturn 2.5°. Per això, en una conjunció qualsevol de Júpiter i Saturn, aquestes que es produeixen cada 19.86 anys, el cas més habitual és que estiguin visualment a prop un de l’altre, però com mostra la fig. 2, separats més o menys 1°.
Així, l’última conjunció va ser el 21 de maig de 2000, en què van estar separats 1° 09′ i la següent serà el 31 d’octubre de 2040, que estaran separats 1º08′.
Si coneixem bé el moviment planetari no és difícil anar trobant les successives conjuncions geocèntriques, tant endavant com endarrere en el temps. Trobem que, des de 1850 fins avui, les aproximacions més estretes entre Júpiter i Saturn van ser el 28 novembre de 1901, a 26′ un de l’altre, i la del 19 de febrer de 1961, a 14′. I l’extraordinària que tindrem el dilluns 21 de desembre de 2020, en què Júpiter s’acostarà aparentment a Saturn fins a només 6′ de distància: només a uns 10 diàmetres aparents de Júpiter!
Per cert, als mitjans de comunicació es comenta molt que una conjunció com aquesta del 2020 no n’hi ha hagut des del 1623. Però, va haver-hi conjunció el 1623? Doncs sí, només cal retrocedir 20 conjuncions: si 21 de desembre de 2020 =2020.97 llavors 2020.97-20 x 19.86=1623.8. Un càlcul detallat ens proporciona la data exacta: el diumenge 16 de juliol de 1623, i la distància mínima va ser també 6′. Les dues pròximes conjuncions, la de 2040 i 2060, són ordinàries, ja que la distància aparent entre els dos planetes no baixarà de 1°.
Però, atenció, la tercera, la del divendres 15 de Mars de 2080, tornarà a ser de les extraordinàries, amb una distància de només 6′.
Salut a tothom per poder arribar a veure-la!
L’animació mostra les posicions dels planetes Júpiter i Saturn, el seu moviment i els moviments dels seus satèl·lits principals de les 17:30 a les 19:15h del dia 21 de desembre. Especialment Io i Ganimedes que es podrà veure com serà ocultat per el seu company.
Mapes de la conjunció del 1623, 2020 i 2080
A continuació tenim 3 pdf amb imatges calculades que fan referència a aquestes 3 conjuncions de Júpiter i Saturn tan especials: la del 1623, la del 2020 i la del 2080.
● Tots tres pdf comencen amb una vista azimutal de la meitat sud de la volta celeste en una vista des de Terrassa, els dies de les conjuncions.
S’ha triat el millor moment per observar-les: que Júpiter i Saturn tinguin la màxima altura per sobre de l’horitzó… mentre encara sigui de nit. Com veurem en aquestes imatges calculades, l’altura d’aquests planetes no arriba en cap dels tres casos ni als 15°.
La conjunció del 1623 va ser bastant difícil d’observar per estar molt a prop del Sol.
En totes les imatges, la línia vermella que apareix és l’eclíptica, per on estan distribuïts tots els planetes: Mercuri (m), Venus (V), Mart (M), Júpiter (J), Saturn (S), Urà (U) i Neptú (N). La línia verda que apareix en algunes imatges és l’equador galàctic.
En la vista panoràmica de la conjunció del 2080 apareix la Lluna (L), entre quart minvant i nova, a uns 30° dels dos planetes: no molestarà gaire per a l’observació.
● Després d’una primera vista general, cada pdf mostra l’evolució de la conjunció. Per això s’han inclòs 7 vistes telescòpiques d’un diàmetre de 2°, amb el telescopi apuntant al mateix punt de l’espai, cada 2 dies sideris, 2 abans de la conjunció i 2 després. Observeu com Júpiter passa veloç pel costat de Saturn.
● El pdf corresponent a la conjunció del 21 de desembre de 2020 mostra, en la segona pàgina, una vista telescòpica de com estan disposats els satèl·lits de Júpiter aquest dia a l’hora de la vista, les 17:10 UT.
Conjunció Júpiter-Saturn. Any 1623
Conjunció Júpiter-Saturn. Any 2020
Conjunció Júpiter-Saturn. Any 2080
Autor: Jaume Calaf. Col·laboració de Daniel Rabadán
