ANDRÒMEDA: MÉS ENLLÀ DE LA VIA LÀCTIA
Continuem amb la sèrie d’articles de divulgació del soci Francesc Vallès, parlant en aquesta ocasió d’un dels objectes més espectaculars que podem trobar al cel nocturn: la galàxia d’Andròmeda o M 31.
Andròmeda és la galàxia espiral més propera a la Via Làctia, on ens trobem nosaltres i és pràcticament el doble de gran, el seu diàmetre s’estima en uns 200.000 anys llum. Es troba a 2,5 milions d’anys llum de la Terra, malgrat que sembla una distància molt gran, a escala galàctica estan molt a prop fins a tal punt que els seus camps gravitatoris ja interactuen entre ells i fan que s’aproximin l’una a l’altre a una velocitat de 420.000 km/h, és a dir que d’aquí a uns 5.860 milions d’anys les dues galàxies col·lisionaran formant-ne una molt més gran que ja li han posat nom: Lactòmeda.
Antigament en deien nebulosa d’Andròmeda fins que als anys 20 del segle passat Edwin Hubble va descobrir que moltes d’aquestes nebuloses estaven fora de la Via Làctia i, per tant, eren altres galàxies. De fet, amb els telescopis de l’època o bé amb telescopis d’aficionat i prismàtics actuals es veu com un núvol blanquinós amb un centre força brillant.
La galàxia d’Andròmeda es troba a la constel·lació del mateix nom i que com moltes constel·lacions deuen el seu nom a divinitats o personatges de la mitologia grega. Andròmeda era la filla de Cefeu i Cassiopea reis de l’Etiòpia mitològica, la seva història està relacionada amb Pegàs, Perseus i Cetus, tots aquests personatges els poden trobar representats com a constel·lacions al cel de tardor.
La galàxia d’Andròmeda és l’objecte més llunyà que es pot veure a ull nu i l’únic que no pertany a la Via Làctia, cal però un cel molt fosc i net, lluny de contaminació lumínica i per descomptat tenir bona vista.
Foto presa per Cesc Vallès a Piqueras (Guadalajara) l’agost del 2017