ALGUNES GRANS ASTRÒNOMES I CIENTÍFIQUES DE TOTS ELS TEMPS

Segurament, si li pregunteu a qualsevol que digui la primera dona científica que li vingui al cap, us respondrà “Madame Curie“. Té certa lògica, perquè Marie va ser la primera dona a guanyar un premi Nobel i la primera persona en guanyar-ne dos.

Malauradament, aquest reconeixement és exactament el que els hi ha mancat i ha invisibilitzat a moltes altres científiques, ignorades en els llibres d’història o directament substituïdes per un home a l’hora de repartir Nobels, com li va passar a Lise Meitner, per posar només un exemple.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, aquest és el nostre petit homenatge a algunes, molt poques, d’aquestes grans figures sense les quals no tindríem el coneixement actual sobre l’Univers.

Hipàcia d’Alexandria

(per Frances Vallès)

Hipàcia va néixer a Alexandria entre el 355 i el 370 de la nostra era i va morir linxada per una torba de cristians fanàtics el març del 415.

Va ser una de les primeres científiques de la que en tenim referència. Aleshores la ciutat d’Alexandria que es troba a Egipte, estava dominada per l’imperi romà, però la cultura hel·lenística del període grec anterior predominava entre la gent il·lustrada.

Filla i deixeble de l’astrònom Teó que donava classes a la famosa biblioteca d’Alexandria, Hipàcia es va especialitzar en les disciplines d’astronomia, filosofia, i matemàtiques i va acabar donant classes a la mateixa biblioteca. Dels seus escrits poc s’ha conservat, però en tenim bones referències de la seva vida i obra per autors contemporanis. De la seva obra destaca el perfeccionament de l’astrolabi (n instrument mecànic que reprodueix i mesura el moviment aparent de la cúpula celeste), va confeccionar un planisferi que situa les constel·lacions i astres en les diferents èpoques de l’any, també va inventar l’aeròmetre i construí un hidròmetre i un higroscopi. Tota una pionera en la història de les dones i la tecnologia.

Eren temps convulsos, l’imperi romà s’havia convertit al cristianisme, la majoria de coneixements científics i tecnològics eren considerats de les cultures paganes i les successives lluites de poder entre les diferents faccions de l’església havien anat destruint moltes obres de la biblioteca. Finalment, en un atac de fanatisme cristià, Hipàcia va ser linxada i esquarterada al mateix temps que es va destruir el que quedava de la gran biblioteca.

Molt recomanables són el capítol de la sèrie Cosmos de Carl Sagan en què parla d’Hipàcia i de la biblioteca d’Alexandria, i la pel·lícula “Ágora” del director espanyol Alejandro Almenábar.

Cecilia Payne

(Per Francesc Vallès)

Gràcies a ella sabem de què estan fetes les estrelles i l’univers.

Tothom ha sentit a parlar d’Isaac Newton o Edmond Halley, però quan s’ensenya que l’hidrogen és l’element químic més comú en la composició de les estrelles i a l’univers no se sol esmentar a Payne.

Va néixer a Anglaterra el 1900, època en què les dones no havien de sortir del rol imposat per una societat masclista. La ment privilegiada de Payne va haver de lluitar contra els cànons socials de l’època, per a aconseguir completar brillantment els estudis d’astronomia a la universitat Cambridge, però no li van concedir el títol per ser dona. En veure que a Anglaterra no podia aspirar a més que ser mestra d’escola, va emigrar als Estats Units amb l’esperança de trobar una societat mentalment més oberta i tampoc no ho va tenir fàcil; no obstant això, la seva tesi doctoral va ser considerada per alguns astrònoms com la més brillant mai escrita en astronomia.

El 1923 va arribar a l’Observatori de la Universitat de Harvard que des del 1885 feia servir dones per estudiar fotografies en vidre de les estrelles, eren conegudes com a “dones ordinadors” i van fer grans descobriments astronòmics.

El 1943 va ser escollida com a membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les ciències, així la seva carrera va anar progressant fins a arribar a ser professora titular i primera dona a dirigir un departament a la Universitat de Harvard.

Entre altres reconeixements va tenir diversos Doctorats honoris causa, l’asteroide 2039 Payne-Gaposchkin i el Premi-Medalla de recerca Cecilia Payne-Gaposchkin de l’Institut de Física del Regne Unit porten el nom.

Tot i això, malgrat el seu èxit, a Payne encara se li pagava menys que els seus equivalents masculins a Harvard. Un problema de bretxa salarial de gènere que encara existeix avui dia.

Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson

(Per Francesc Vallès)

Conegudes recentment com les “figures ocultes” pel film del mateix nom, van formar part d’un equip de dones afroamericanes que van treballar com a matemàtiques a la NASA. Conegudes com a “computadores humanes” i equipades tan sols amb llapis, regles i senzilles calculadores, van efectuar les complicades equacions que van permetre llançar els coets i els seus astronautes a l’espai a la dècada dels seixanta del segle passat.

Potser van ser les ments més brillants de la seva generació, però no va ser fàcil per a elles, a més de ser dones eren negres i el seu talent va ser utilitzat com a necessitat irremeiable. Al principi de les seves carreres van ser relegades com a mestres a escoles públiques per a afroamericans i quan van entrar al laboratori de la NASA van ser apartades de les poques dones blanques que hi treballaven, tal com dictaminaven les lleis de Virgínia. Però fins i tot així, aquest equip va ajudar de manera excel·lent que els EUA guanyessin a l’URSS la carrera espacial durant la guerra freda.

Es van guanyar la seva reputació i van continuar treballant a la NASA supervisant els resultats dels ordinadors i fent nous càlculs. El 2015 Katherine Johnson era l’única que encara vivia, de mans del president Obama va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat en reconeixement a la seva feina.

Si voleu saber més sobre aquesta història, recomanem el llibre de Margot Lee Shetterly i la pel·lícula de Theodore Melfi “FIGURES OCULTES”, una petita contribució per rescatar de l’oblit tantes dones que han contribuït a la ciència, art i altres disciplines.

Vera Rubin

(Per Jaume Calaf i Silvia Solans)

Aquesta astrònoma nord-americana, nascuda el 1928, és la responsable del descobriment de la matèria fosca, que suposaria el 27% del contingut de l’Univers.

Rubin va ser una pionera en la mesura de la velocitat de rotació de les estrelles en les galàxies. Després d’estudiar moltes galàxies va observar una discrepància molt intrigant, comuna a totes elles, entre la velocitat de rotació que tocaria a les estrelles a partir de la distribució de massa de les galàxies i la velocitat mesurada que tenien realment.

Aquesta anomalia la va portar a inferir que a més a més de la massa de les galàxies que correspondria a la matèria que podem observar amb els telescopis -per la llum que emet- a totes les galàxies hi hauria d’haver una gran massa extra que correspondria a una matèria que no emet llum. És a dir, una matèria que no podem veure -la matèria fosca- però sí que podem detectar indirectament a través dels seus efectes gravitacionals sobre les estrelles.

A banda de la rotació de les galàxies, hi ha altres problemes en cosmologia que quedarien solucionats gràcies a la matèria fosca, i és per això que la seva existència està àmpliament sostinguda dins la comunitat científica. Pero falta una cosa molt important: demostrar empíricament la seva realitat.

Actualment, hi ha múltiples experiments per a detectar-la de forma empírica, però fins ara no s’ha aconseguit. Algunes veus responen a les crítiques a l’acadèmia sueca afirmant que és per això que no se li va donar el Premi Nobel a Vera Rubin, que va morir el 2016.