CONVOCATÒRIA PER VEURE LA PLUJA D’ESTELS (PERSEIDS 2023)
Si vols venir a veure la pluja d’estels més famosa de l’estiu, pren nota!
- Quan? Dissabte 12 d’agost
- On? Parquing del Coll d’Estenalles
- Punts de trobada: Benzinera de la carretera de Matadepera a les 20.30h (organitzadors de l’AAT i qui vulgui apuntar-se) o directament a Coll d’Estenalles a les 21’30h.
- Durada: fins a la matinada (qui aguanti).
També aprofitarem l’ocasió per dur telescopis de l’Agrupació i així poder observar també estels, planetes i objectes de cel profund.
CONDICIONS I CONSELLS PER A AQUESTA ACTIVITAT D’OBSERVACIÓ
Aquest 2023 el màxim de la pluja dels Perseids coincideix en cap de setmana i sense Lluna. Això farà d’aquesta observació una de les activitats astronòmiques més interessants de l’estiu.
Tot i que el màxim d’estels està predit al voltant de migdia del diumenge dia 13, les nits abans i després podrem veure molta activitat. Els dies adients seran la matinada de divendres a dissabte, la de dissabte a diumenge i la de diumenge a dilluns.
L’activitat que s’espera en llocs de condicions ideals (cels sense contaminació lumínica, perfecta adaptació a la foscor, horitzons nets…) és de 90 meteors a l’hora, i en cels més il·luminats de 40 meteors a l’hora.
Hi ha la possibilitat de veure alguns dels espectaculars bòlids, que són molt brillants, produïts pels meteors més grans que poden arribar a rivalitzar amb la lluentor de la Lluna.
Per a l’observació de les pluges d’estels com els Perseids s’aconsella:
- Anar a un lloc SENSE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, on no hi hagi punts de llum que destorbin l’adaptació a la foscor (és necessari uns 10-12 minuts perquè el nostre ull s’adapti totalment a la foscor i si ens enlluernem ho perdem). Per això és millor no fer servir lots o llums frontals, i si no hi ha més remei, dirigir-los cap a terra (mai als ulls d’altres persones). Si són de baixa intensitat o de color vermell millor (no enlluernen tant).
- Buscar un lloc amb prou visibilitat on es pugui veure l’horitzó fins a almenys uns 15-20 graus, i que no tingui obstacles que destorbin la visió.
- Pensem que l’observació és a tota l’esfera celeste i que per veure els meteors cal estar molt atens i mirar durant estones llargues (poden passar 10 minuts i no veure’n cap i en un minut en cauen varies, és un fenomen irregular). El millor és estar molt còmode i tenir molta paciència. Hem d’estirar-nos a terra amb una estoreta, gandula…
- Hem d’anar ben abrigats, ENCARA QUE SIGUI ESTIU, amb diverses peces de roba de màniga llarga i una manta (estirats a la nit, i més a la muntanya, al cap d’una estona fa fred)
- Hem de portar alguna cosa per beure i menjar si volem resistir fins a altes hores de la matinada. Podem entretenir-nos contemplant el cel amb un planisferi, mapa o una aplicació (amb mode nocturn per no enlluernar) i fer petar la xerrada per passar les hores.
EL DESCOBRIMENT DE LA RELACIÓ ENTRE LA PLUJA DE METEORS DELS PERSEIDS I EL COMETA EL 109P/SWIFT-TUTTLE
(J. Calaf)
La famosa pluja de meteors coneguda com els Perseids està provocada pel pas de la Terra a través de les partícules de pols i sorra que el cometa 109P/Swift-Tuttle ha anat deixant darrere seu.
Aquest cometa descriu una trajectòria el·líptica molt excèntrica d’un període d’uns 136 anys. La Terra travessa l’òrbita per on ha passat el cometa cada 12 o 13 d’agost. El xoc entre les capes altes de l’atmosfera terrestre, a uns 100 km d’alçada, i aquestes partícules, a uns 59 km/s, les escalfa tant que les deixa incandescents i durant una fracció de segon, es poden veure com una brillant traça lluminosa. S’anomenen Perseids perquè el punt aparent del cel del qual sembla que vinguin aquests meteors està en la constel·lació de Perseu.
El cometa 109P/Swift-Tuttle fou descobert el 1862 pels astrònoms americans Swift i Tuttle, independentment un de l’altre. Com passa amb els cometes de llarg període, a mesura que es va anar allunyant del periheli, es va anar fent cada cop més difícil d’observar fins que va desaparèixer. El 1992, l’astrònom japonès Kiuchi va descobrir un cometa que s’acostava cap el Sol i, com també sol passar, quan es van poder calcular els elements orbitals es va comprovar que era un vell conegut: l’antic 109P que tornava 130 anys després.
La pluja dels Perseids es va començar a estudiar científicament el 1836 quan l’astrònom belga Quetelet, repassant registres històrics, se’n va adonar que per allà de l’11 al 14 d’agost s’incrementava notablement la mitjana del nombre de meteors per hora que s’observaven a la nit. I el 1866, quatre anys després del pas pel periheli del cometa 109P/Swift-Tuttle, l’astrònom italià Schiaparelli va descobrir el vincle entre les pluges de meteors i les òrbites dels cometes.
