L’estel més proper al sistema solar: Proxima Centauri

Us oferim el primer d’un recull d’articles d’en Jordi Miralda relacionats amb la conferència d’en Guillem Anglada Escudé “Cercant evidència de vida més enllà del sistema solar: planetes terrestres al voltant de nanes vermelles”, programada pel passat dia 27 de març i ajornada a causa de l’actual crisi sanitària.

Els aficionats a l’astronomia normalment coneixem el nom de l’estel més proper al sistema solar: és alfa del Centaure, el tercer estel més brillant del cel, que no podem veure des del nostre país perquè és a l’hemisferi Sud, a una declinació de quasi 63 graus negatius.

A l’hemisferi Nord, els estels més brillants són Arcturus i Vega, que són superats pels tres estels més brillants a l’hemisferi Sud: Sírius, Canopus, i alfa del Centaure, dels quals només Sírius és visible a la tardor i hivern per nosaltres gràcies a la seva menor declinació negativa.

A ull nu o amb prismàtics, alfa del Centaure ens apareix com un sol estel, però quan el mirem amb un telescopi d’aficionat descobrim que és una binària.

Dels dos estels, el més gran és una mica més massiu i lluminós que el Sol, i l’altre una mica menys massiu i lluminós que el Sol. Els dos astres orbiten un al voltant de l’altre en un període de 80 anys, en una òrbita de 23,3 Unitats Astronòmiques de semieix major (semblant a la distància del planeta Urà al Sol) que és bastant excèntrica: s’acosten fins a unes 11 Unitats Astronòmiques al periastre, i s’allunyen fins a 36 Unitats Astronòmiques a l’apoastre.

L’estel brillant de l’esquerra és la binària alfa del Centaure, i Pròxima és un estel molt feble i invisible en aquesta imatge situat just al centre del cercle vermell. Aquest sistema de tres estels és el més proper al sistema solar. Tots els altres estels de la imatge són molt més llunyans i no hi tenen relació.
(Font: wikipedia.org)

Però alfa del Centaure és en realitat un sistema triple. El tercer estel, anomenat Proxima Centauri, no es va descobrir fins a l’any 1915, quan l’astrònom Robert Innes va descobrir des de Sudàfrica un estel vermell d’onzena magnitud a uns 2,18 graus de separació angular d’alfa Centauri, que aparentment no tenia res d’especial, però en mesurar el seu moviment propi va descobrir que es movia en el cel exactament com alfa del Centaure.

Dos anys més tard, l’astrònom Joan Voute, també fent observacions des de Sudàfrica, va poder determinar la paral·laxi i va comprovar que aquest estel tan feble és a una distància de nosaltres molt semblant a alfa Centauri. Ja no hi havia dubte: Proxima Centauri és un tercer estel que orbita al voltant de la binària alfa Centauri. Amb les mesures precises actuals, havent determinat els moviments i distàncies exactes, sabem que Proxima orbita al voltant d’alfa Centauri cada 550 mil anys, en una òrbita també excèntrica que té un periastre de 4300 Unitats Astronòmiques i un apoastre de 13000 Unitats Astronòmiques.

Actualment, Proxima és a prop del seu apoastre, a la màxima distància de la binària alfa Centauri, i és una mica més a prop de nosaltres, a 4,25 anys-llum, comparat amb alfa Centauri que es troba a 4,37 anys-llum.

És així com es va descobrir el que és l’estel més proper al sistema solar, que només és visible amb un telescopi, aparentment indistingible de tants i tants altres estels com hi ha en el cel a onzena magnitud visual.

Distància del Sol als planetes dels sistema solar i a Proxima Centauri, l’estrella més propera al Sol, en una escala logarítmica en Unitats Astronòmiques (AU)
(Crèdits / Font: NASA / futurism.com)
Aquest gràfic mostra la gran constel·lació meridional del Centaure i mostra la majoria de les estrelles visibles a simple vista durant una nit fosca i clara. La ubicació de Proxima Centauri, està marcada amb un cercle vermell. L’estrella és massa tènue per veure-la a ull nu, però es pot trobar mitjançant un petit telescopi.
(Crèdit /Font:ESO / IAU i Sky & Telescope / eso.org)

El motiu pel qual Proxima Centauri és un estel tan poc lluminós és simplement la seva petita massa, de només 0,12 vegades la massa del Sol. Els estels poc massius cremen el seu hidrogen molt lentament i emeten molt poca llum, cosa que els permetrà viure molt més temps que no pas el Sol.

La lluminositat total de Proxima Centauri és només una mil·lèssima part de la lluminositat del Sol, i encara és molt menys lluminós en llum visual perquè, en ser un estel molt vermell, emet la major part de la seva llum en l’infraroig, com una mena de carbonet incandescent que estalvia el seu combustible i viatja per l’espai pràcticament desapercebut, entre tants d’altres estels molt més lluminosos que gasten ben de pressa el que tenen.

El nostre veí més proper, Proxima Centauri, en una imatge del telescopi espacial Hubble
(Font: ca.wikipedia.org / ESA/Hubble)

Quan va ser descobert, Proxima Centauri era l’estel menys lluminós conegut fins aleshores, i semblava un objecte estrany. Avui, però, sabem que els estels de baixa massa semblants a Proxima Centauri són en realitat els més abundants de la Via Làctia, encara que costen molt de veure per causa de la minsa llum que emeten.

Els descobriments d’exoplanetes mitjançant la tècnica de la velocitat radial ens han permès aprendre més coses sobre Proxima Centauri, l’estel més proper a nosaltres.

En el següent article sobre aquest estel, parlaré dels seus planetes que van ser descoberts per un astrofísic català, en Guillem Anglada Escudé (Institut de Ciències de l’Espai, CSIC, Campus UAB). Són els exoplanetes més propers al nostre sistema solar.

(Autor: Jordi Miralda Escudé (Professor d’Investigació ICREA d’Astrofísica. Institut de Ciències del Cosmos, Universitat de Barcelona )

Articles relacionats:

Els exoplanetes de l’estel més proper, Proxima Centauri (27 abril 2020)

Com s’han detectat planetes en altres estrelles (15 abril 2020)

Comparteix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Informació básica sobre protecció de dades:El responsable del processament és Agrupació Astronòmica de Terrassa. Les seves dades seran processades per gestionar i moderar els teus comentaris. La legitimació del processament és el consentiment de l'interessat. Les seves dades seran processades per Automattic Inc., EEUU per a filtrar brossa. Teniu dret a accedir, rectificar i cancel·lar les dades, així com d'altres drets, com s'explica a política de privadesa.