El cometa 67P amaga nitrogen que podria desvelar un misteri del sistema solar

El misteri del nitrogen que falta als cometes pot ser finalment resolt. Sembla que aquestes roques espacials tenen deu vegades menys nitrogen del que haurien de tenir, segons el nostre coneixement sobre el procés de la seva formació. Però una nova troballa en el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko podria revelar com els cometes han estat amagant el seu nitrogen.

El cometa 67P conté una font oculta d’hidrògen
(Font: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA )

La nau espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea va fer una orbita  a 67P entre el 2014 i el 2016, fent fotos del cometa i mesurant el seu entorn. L’anàlisi de la llum reflectida en el cometa va revelar que algun compost absorbia llum de la seva superfície, però els investigadors no van poder identificar immediatament què era.

Olivier Poch a la Universitat de Grenoble a França i els seus col·laboradors van comparar les propietats d’aquesta llum amb la llum reflectida en pols d’asteroides artificials al laboratori. Aquesta contenia grans de pols similars als que es troben a 67P, així com altres compostos diversos. Van trobar una combinació sorprenentment gran de sals d’amoni, que contenen nitrogen i hidrogen.

També van descobrir similituds entre les mesures d’amoni amb les observades en asteroides, cosa que significa que aquestes roques també podrien tenir algunes d’aquestes substàncies químiques a les seves superfícies. Això podria ajudar a explicar on es troba el nitrogen que falta.

També podria ajudar a explicar com es van formar els planetes gegants del sistema solar: mitjançant la mesura de la quantitat de nitrogen i la comparació amb la quantitat de cometes, podríem esbrinar si els nuclis planetaris joves eren fets de cometes, segons Kathleen Mandt de la Universitat Johns Hopkins de Maryland.

“Pot ser una informació valuosa per comprendre com es van formar els gegants de gel i quants cometes haurien calgut per formar-los”, diu. Això és important perquè no sabem quina proporció dels primers planetes es feien de sòlids com cometes i asteroides en contraposició al gas.

Trobar sals, en particular d’amoni, és interessant perquè són importants per a les reaccions químiques que formen els aminoàcids amb quals s’organitzen els organismes vius, així com les nucleobases que formen l’ADN, afirma Poch.

“Hi ha un escenari interessant en què es pot imaginar que si cometes com el 67P cauen a la Terra primerenca i les sals d’amoni es dissolen a l’aigua, és possible que hi hagi reaccions prebiòtiques“. Si això es produís, els cometes podrien haver estat importants no només per a la formació de planetes, sinó també per a l’evolució de la vida.

(Crèdits/Font: Leah Crane / newscientist.com / revista Science, DOI: 10.1126  / science.aaw7462)

Comparteix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Informació básica sobre protecció de dades:El responsable del processament és Agrupació Astronòmica de Terrassa. Les seves dades seran processades per gestionar i moderar els teus comentaris. La legitimació del processament és el consentiment de l'interessat. Les seves dades seran processades per Automattic Inc., EEUU per a filtrar brossa. Teniu dret a accedir, rectificar i cancel·lar les dades, així com d'altres drets, com s'explica a política de privadesa.