L’EMERSIÓ DE SATURN DESPRÉS DE L’OCULTACIÓ DEL 4 DE GENER
El 2025 ha començat amb un d’aquells fenòmens relativament rars que tornen bojos als astrònoms i astrofotògrafs.
El dia 4 de gener se sabia que Saturn s’amagaria pel costat fosc del nostre satèl·lit a les 17:20 UT, i que al cap d’una hora veuriem la seva emersió per la banda il·luminada de la Lluna (18:28 UT).
De forma que a l’aaT ens vam preparar per fotografiar l’emersió, que era molt més interessant que l’ocultació, ja que permetia observar detalls de la lluna i del planeta al mateix temps. El resultat va ser aquest (si cliqueu sobre el text trobareu informació addicional de cada objecte):
De Saturn destaquen els anells, que gairebé estan de perfil i el seu satèl·lit Tità.
De la Lluna, el terminador passa pel cràter d’impacte Theophilus (abaix de la foto, a nostra esquerra), del qual només és veu la corona, d’uns 99 km de diàmetre, en la frontera del Mare Nectaris.
Seguint el terminador cap el Sud de la Lluna, que és pujant cap a munt per la foto, trobem els cràter Riccius i el Nicolai; finalment, ja en la part il·luminada, a dalt a la dreta de la foto, destaca el cràter Pitiscus.
La foto es va realitzar amb el telescopi Rock (1982) de l’AAT. Un telescopi Newton Vixen de 100 milímetres de diàmetre i 1000 de longitud focal. Muntura equatorial alemana sense seguiment.
La tècnica va ser projecció per ocultar (Ocular Plossl 1,25″ de 32 mm) amb suport per mòbil Celestron NeXYZ.
El mòbil utilitzat és un Google Pixel 8a f1/78; 5,43mm; ISO 50; Mode: manual i retard de 3 segons.
Tractament d’una imatge única en JPG amb Gimp.
