XVII JORNADES DE RELATIVITAT DE TERRASSA: CRÒNICA D’UN FESTÍ CÒSMIC

XVII JORNADES DE RELATIVITAT DE TERRASSA: CRÒNICA D’UN FESTÍ CÒSMIC

Per Santi Plevak

Des del primer raig de llum fins al darrer centelleig estel·lar, les XVII Jornades de Relativitat de Terrassa ens van portar en un viatge vertiginós a través de l’univers del coneixement científic.

Amb les portes obertes i les acreditacions repartides, va començar un festival d’aprenentatge i descoberta que va deixar tots meravellats. La cerimònia d’obertura va ser un esdeveniment ple d’entusiasme, amb el president de l’AAT Raúl Aragonés i el Dr. Jaume Calaf, director de les jornades, unint-se a l’alcalde de Terrassa, Sr. Jordi Ballart, per iniciar aquesta odissea intel·lectual.

A les 9.45 en punt, el dinàmic Dr. Jordi Gutiérrez, un mestre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ens va submergir a les profunditats del cosmos amb la seva xerrada sobre “Les primeres estrelles de l’univers”. Des del Big Bang fins a les estrelles que poblen el nostre cel nocturn, ens va portar a un emocionant viatge a través del temps, destacant el paper crucial de pioneres com Cecilia Payne, que va ser la primera astrònoma a indicar que les estrelles haurien d’estar compostes d’hidrogen i heli principalment, i explorant les meravelles de les supernoves i els diferents tipus que podem trobar.

La Dra. Nanda Rea ens va portar a un territori encara més exòtic amb la seva xerrada “Objectes Celestes Exòtics”. Amb imatges d’una qualitat sorprenent, ens va mostrar el delicat equilibri entre la gravetat i la fusió a les estrelles, presentant-nos les fascinants estrelles de neutrons. Va destacar el treball de Jocelyn Bell, que va ser la primera científica a detectar un púlsar, i ens va deixar meravellats amb la idea que un dia podríem fer servir aquests púlsars com a rellotges còsmics. També ens va sorprendre a l’explicar com es trenca la física quan hi ha uns camps magnètics tan grans com passa a aquestes estrelles de neutrons. Gràficament, ens va mostrar la densitat d’aquestes estrelles comparant que només una cullerada d’una estrella de neutrons podria estar la massa de tota la Terra.

I després, la Dra.Licia Verde ens va desafiar a expandir els nostres horitzons amb la xerrada “Com de ràpid s’expandeix l’univers?”. Ens va deixar clar que als humans ens és molt més fàcil mesurar velocitats que mesurar distàncies a l’univers. Des del mesurament de distàncies fins la misteriosa radiació de fons de microones, ens va guiar a través de les complexitats de la cosmologia, deixant clar que l’univers sempre té un as sota la màniga i que la constant de Hubble és un enigma que desafia les nostres ments curioses, ja que va donar una magnífica explicació sobre el gran problema de mesura entre astrònoms i cosmòlegs que tenim actualment.

Amb cada xerrada, taller i demostració, les XVII Jornades de Relativitat de Terrassa ens van recordar que la cerca del coneixement és un viatge sense fi, ple de sorpreses i meravelles. I encara que les estrelles poden estar a anys llum de distància, aquí a Terrassa, la ciència ens acosta més que mai als misteris de l’univers.

Una Tarda de Cinema i Saviesa Relativista Després d’un merescut descans per recarregar energies, els assistents a les XVII Jornades de Relativitat de Terrassa van dirigir-se a la seu de l’AAT per a una experiència cinematogràfica única. Teresa ens va rebre amb entusiasme i ens va submergir en la fascinant història de “Einstein i Eddington”, una pel·lícula que destaca la unió de dues ments brillants en un moment crucial de la història. La pel·lícula ens va transportar a l’època en què Albert Einstein i Arthur Eddington van desafiar les barreres de la nacionalitat i la política per demostrar que la ciència no coneix fronteres. Ens va mostrar com, durant l’eclipsi del 1919, aquests visionaris van predir amb precisió que la llum de les estrelles es desviaria a causa de l’enorme influència gravitacional del Sol.

Després d’aquest viatge cinematogràfic fascinant, el professor Jaume Calaf va prendre l’escenari i ens va portar encara més profundament al món de la relativitat. Amb claredat i passió ens va guiar a través dels principis fonamentals, des del principi d’equivalència fins a la deflexió de la llum en passar a prop d’un objecte massiu. Ens va revelar com les antigues equacions de Newton van donar pas a les noves equacions d’Einstein, marcant una fita a la nostra comprensió de l’univers. Amb cada paraula, el professor Calaf ens va recordar que la relativitat no només és un concepte abstracte, sinó una poderosa eina per comprendre la veritable naturalesa del cosmos.

Així, entre la brillantor de les estrelles en pantalla i les brillants ments a l’escenari, la tarda es va convertir en una celebració de la ciència, la col·laboració i el poder del pensament humà. A les XVII Jornades de Relativitat de Terrassa, la màgia del cinema es va unir amb la saviesa de la relativitat per inspirar-nos a tots a mirar més enllà del que coneixem, i explorar els límits del possible. Un cop més, Terrassa va demostrar que, un dia a l’any, és molt més que una ciutat; és un far de coneixement obert a tots els egarencs.

Fins a la següent aventura relativista!