En aquesta comparativa de fotografies i cartografia del planeta Mart es mostra una imatge real del planeta presa amb telescopi i, sobreimprès, un “mapa calculat”. En aquesta sobreimpressió hi podem veure:
- Al centre de la circumferència o esfera, el Punt ST o Punt SubTerra que és el lloc de Mart que en el moment que s’ha fet la fotografia té la Terra al zenit, és a dir, el punt més proper a la Terra.
- El Punt SS o Punt SubSol (en groc), correspon al lloc de Mart que té, en aquest instant, el Sol al zenit, el més proper al Sol. En el moment de l’oposició SS coincideix amb ST. En general, la línia que va de SS a ST marca la direcció on hi haurà la màxima amplada de la zona no il·luminada del planeta.
- Com a referència, s’han dibuixat uns cercles concèntrics imaginaris a 30°, 60° i 90° (aquest últim és el límit extern de la circumferència o esfera). En l’exemple d’aquesta explicació aquestes cercles de referència són més visibles que en les comparatives, per fer-ho més aclaridor.
- També podem veure en el “mapa calculat” sobreimprès alguns dels punts topogràfics més destacables de Mart.
A sota hi ha un mapa “mut” de Mart (sense indicacions textuals) on hi ha dibuixades les línies de referència del mapa anterior a 30°, 60°, 90°, així com el punt central ST i el punt SS. En aquest cas es tracta d’un mapa en projecció equivalent, un mapa “desplegat”, no d’una esfera com en l’anterior. Les línies de referència (encara visibles) que abans eren circumferències, s’han ajustat a aquesta nova projecció de Mart quedant distorsionades les circumferències interiors (30° i 60°) i convertint l’exterior (90°) en una línia sinusoidal. En la sobreimpressió es mostra el mateix mapa de Mart, aquest cop amb força detall i indicacions topogràfiques, tot i que podem veure encara les línies de referència de 30°, 60° i 90° distorsionades i els Punts ST i SS. Cal esmentar que tot el que hi ha per sobre la línia sinusoidal de 90° en el mapa topogràfic, cau fora del camp de visió a la fotografia anterior, es troba a la part oculta del planeta a les fotos.
Si en fixem en la foto de l’exemple següent, podem veure que el cràter Dollfus és prop del cercle de referència de 30°. Mirant el mapa topogràfic de sota, podem buscar-lo prop de la línia de 30° adaptada. De la mateixa manera ho podem fer amb el cràter Schiaparelli, prop del cercle de 60º i amb el cràter Cassini, prop del de 90°, a l’extrem de l’esfera. Aquests exemples els hem marcat amb fletxes.
Entre els cercles de 30° i 60° de la fotografia, cap al Sud, hi ha un grup de cràters (Green, Darwin, Maraldi, Russell,…) que de ben segur podreu localitzar ràpidament en el mapa topogràfic.
En el cas de fotografies amb menys detall, realitzant l’exercici invers (buscar punts i zones en el mapa topogràfic) les línies de 30°, 60° i 90° ens poden ajudar a localitzar-los a les fotografies.
