La nit dels 7 planetes de l’aaT (Observació, 26/09)

Pel proper dissabte 26 de setembre, l’aaT convida a tots els socis, simpatitzants i persones que vulguin iniciar-se en l’observació del cel, a venir al nostre local, al carrer Martí Díez 7, a partir de dos quarts de vuit (les 7:30), per una nit en què intentarem observar cadascun dels 7 planetes del Sistema Solar visibles des de la Terra.

Volem que aquesta activitat sigui el punt de partida d’una trobada mensual al local de l’aaT, en què tothom podrà venir a aprendre les coses més bàsiques de l’observació: reconèixer les constel·lacions en l’observació a simple vista, observar amb prismàtics, i localitzar objectes astronòmics amb un telescopi senzill. Anirem anunciant a la nostra web les dates de les futures trobades al nostre local, al carrer Martí Díez 7.

Seguint les normes sanitàries de la pandèmia covid-19, serà obligatori l’ús de la mascareta i hi haurà aforament limitat. Les persones que ens haguem d’esperar al carrer podrem trobar-nos per parlar de temes astronòmics en algun lloc de la Rambla mentre esperem el nostre torn per pujar, i si som molts podrem fer una excursioneta a un lloc proper a l’aire lliure per poder observar el cel a simple vista i amb prismàtics.

El sistema solar

Com ja sabem, el Sistema Solar conté 8 planetes, a més d’una gran quantitat d’asteroides (la majoria entre les òrbites de Mart i Júpiter), i cometes i planetes nans gelats que orbiten a gran distància del Sol, on fa molt de fred i els components volàtils com l’anhídrid carbònic, l’amoníac i el metà estan en forma sòlida. Un d’aquests planetes nans és Plutó, que fins fa pocs anys es considerava el novè planeta, però ara entenem com un membre d’una població de planetes nans que hi ha més enllà de l’òrbita de Neptú. Un dels 8 planetes del Sistema Solar és la nostra Terra, des d’on podem observar els altres 7 planetes. Amb una mica d’esforç, el dia 26 podrem observar tots 7 planetes si el temps ens acompanya.

L’observació

Evidentment, la nostra activitat predilecta d’observació del cel sempre està condicionada a la meteorologia. Si veiem que el dissabte 26 estarà núvol intentarem canviar la data de l’observació pel divendres 25 o diumenge 27: estigueu atents a la nostra web per a qualsevol avís d’última hora en aquest sentit.

Aquest cap de setmana del 26 de setembre serà especial perquè tots els 7 planetes i la Lluna es podran veure en una mateixa nit. Entre els 5 planetes visibles a simple vista i ja coneguts des de l’antiguitat, Mercuri és el més difícil de veure (i segurament si us preguntem quins planetes us falten per veure, Mercuri serà un dels més freqüentment esmentats). El motiu és que Mercuri és el planeta més interior, i des de la Terra sempre el veiem a prop del Sol: o bé just després de la posta per l’horitzó Oest, o bé just abans de sortir el Sol a l’horitzó Est, i en general l’hem de veure amb una mica de llum crepuscular. En aquesta ocasió, Mercuri serà el primer planeta que observarem, just quan es comenci a fer fosc cap a l’oest. Mercuri estarà a la seva màxima elongació Est (o màxima separació angular del Sol cap a l’est, fent-se visible al vespre) aquest cap de setmana, per tant serà el millor moment per observar-lo. Mercuri és bastant brillant, però la dificultat principal per veure’l és que s’ha d’observar a molt baixa altura sobre l’horitzó quan encara no és del tot fosc. Des del nostre observatori tenim molt bona visibilitat cap a l’horitzó Oest.

Seguidament passarem a observar Júpiter i Saturn, planetes molt brillants i fàcils de localitzar. Veurem els satèl·lits galileans i els anells de Saturn, com hem pogut observar durant tota aquesta primavera i estiu. Després passarem a observar la Lluna, que just haurà sobrepassat el quart creixent i estarà en una bona fase per contemplar molts dels cràters i muntanyes del nostre satèl·lit natural.

Continuarem amb un repte més difícil, buscant els planetes més llunyans del Sol que cal veure amb prismàtics o telescopi: Urà i Neptú. Per trobar aquests planetes cal conèixer bé la seva posició i saber apuntar-hi el telescopi. Per veure’ls amb prismàtics, hem de tenir un mapa de la seva localització el dia que observem i poder-los distingir de les estrelles del camp. Amb el telescopi just podem veure que es tracta d’una font de llum no ben bé puntual, que és un disc molt petit de color verdós o blavós.

Després d’això podrem fer algunes observacions d’altres objectes astronòmics, com algun cúmul d’estels o estel doble, mentre anem fent temps perquè el proper planeta vagi guanyant altura: el planeta Mart, que ja s’estarà acostant a la seva oposició del 13 d’octubre. En aquesta oposició, Mart estarà en bones condicions d’observació perquè estarà a prop del seu periheli, o punt més proper al Sol de la seva òrbita. Quan l’oposició, o el moment en què la Terra avança el planeta Mart en el seu moviment orbital situant-se entremig de Mart i el Sol, coincideix amb el periheli, la distància entre Mart i la Terra arriba al valor mínim que pot assolir, uns 60 milions de kilòmetres. En altres oposicions en què Mart és prop de l’afeli la distància al planeta es manté per sobre dels 100 milions de kilòmetres. Aquestes oposicions favorables a l’observació de Mart succeeixen només cada 15 anys, per tant la propera oposició favorable no serà fins a l’any 2033.

Intentarem fer algun dibuix del que veiem de Mart, i després d’això només faltarà observar l’últim dels 7 planetes: Venus. Aquest planeta és molt fàcilment visible i el més brillant de tots, l’única pega és que actualment ens hem d’esperar fins a les 5 de la matinada per poder-lo veure una mica bé. Així doncs, si estem molt animats, continuarem observant fins al final de la nit i veurem també Venus. I si ja estem cansats i volem anar cap a casa a dormir una miqueta, llavors ens haurem de posar el despertador a les 5 i sortir al balcó o terrat de casa per poder veure Venus.

I llavors ja podrem dir que hem vist tots 7 planetes en una sola nit!