{"id":4975,"date":"2021-09-05T14:00:00","date_gmt":"2021-09-05T13:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/?p=4975"},"modified":"2021-09-06T10:32:09","modified_gmt":"2021-09-06T09:32:09","slug":"recensio-de-les-xiv-jornades-de-relativitat-de-terrassa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/recensio-de-les-xiv-jornades-de-relativitat-de-terrassa\/","title":{"rendered":"Recensi\u00f3 de les XIV Jornades de Relativitat de Terrassa"},"content":{"rendered":"\n

Aprofitant el par\u00e8ntesi estival, ens sembla adient recordar els temes tractats en les \u00faltimes Jornades de Relativitat de Terrassa, incloent-hi enlla\u00e7os a les xerrades per a qui les vulgui rememorar o per aquells que no van poder ser-hi presents.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El passat dia 5 de juny l’Agrupaci\u00f3 Astron\u00f2mica va celebrar, com cada any des del 2008, les Jornades de Relativitat de la nostra ciutat, en aquesta ocasi\u00f3 la XIV edici\u00f3, celebrades al Vapor Universitari.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

 El cartell de les Jornades reflecteix els temes que s’hi van tractar: una imatge presa pel nostre soci i astrofot\u00f2graf Miquel Gallardo del grup de gal\u00e0xies Hickson 44. El grup cont\u00e9 diverses gal\u00e0xies espirals i el\u00b7l\u00edptiques, que es troben a una dist\u00e0ncia de nosaltres d’uns 20 Megap\u00e0rsecs, o uns 64 milions d’anys llum. \u00c9s a dir, la llum que va arribar a la c\u00e0mera del nostre company Miquel Gallardo quan obtenia aquesta imatge havia viatjat per l’espai durant 64 milions d’anys, a la velocitat de tres-cents mil kil\u00f2metres per segon, despr\u00e9s de ser emesa per les estrelles d’aquestes gal\u00e0xies i poder enregistrar la imatge que nosaltres hem imprimit al cartell.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Algunes estrelles d’aquestes gal\u00e0xies van ser les primeres en formar-se de l’Univers, segurament dins de gal\u00e0xies nanes que m\u00e9s tard van fusionar-se per formar les que veiem en la imatge. Aquestes primeres estrelles van formar-se amb molts pocs elements pesats, ja que hi havia hagut encara molt poques supernoves i estrelles evolucionades anteriors que poguessin haver expulsat les seves cendres de les reaccions nuclears cap a l’espai exterior. Aquest va ser el tema de la xerrada de Pilar Gil-Pons, astrof\u00edsica de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya: amb l’observaci\u00f3 de les abund\u00e0ncies d’elements de les estrelles m\u00e9s antigues de l’Univers que contenen quantitats molt baixes d’elements pesats estem aprenent noves claus sobre les primeres generacions de supernoves i estrelles gegants capaces d’expulsar el seu embolcall cap a l’espai exterior. Aquests elements pesats (m\u00e9s pesats que l’hidrogen i l’heli) constitueixen les llavors a partir de les quals es poden formar grans de pols, asteroides i planetes a les seg\u00fcents generacions estel\u00b7lars.<\/p>\n\n\n\n

Les gal\u00e0xies del cartell de les XIV Jornades contenen tamb\u00e9 forats negres de gran massa en el seu nucli, i diversos forats negres de massa menor formats per una sola estrella, entre les seves poblacions estel\u00b7lars. Els forats negres i les ones gravitat\u00f2ries que emeten quan es fusionen van ser el tema de la xerrada de Tom\u00e1s Andrade, f\u00edsic relativista de l’Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos a la Universitat de Barcelona, que ha estat realitzant algunes de les simulacions m\u00e9s impressionants del fenomen de dos forats negres fusionant-se en un de sol segons les equacions de la Relativitat General que descriuen la gravitaci\u00f3 al nostre Univers.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, milions de gal\u00e0xies com les d’aquest grup constitueixen les fonts astron\u00f2miques que s’observen en els rastreigs cosmol\u00f2gics de l’Univers, en qu\u00e8 s’observa un gran nombre de gal\u00e0xies per mesurar el seu “redshift”, o decalatge cap al vermell en l’espectre, per deduir la dist\u00e0ncia de cada gal\u00e0xia i obtenir aix\u00ed mapes de la densitat de mat\u00e8ria de l’Univers a gran escala. Un dels nostres investigadors en cosmologia, Andreu Font-Ribera de l’Institut de F\u00edsica d’Altes Energies, ens va explicar entre altres coses com hem arribat a la sorprenent descoberta, a partir de l’an\u00e0lisi d’aquests rastreigs de gal\u00e0xies, que l’expansi\u00f3 de l’Univers s’est\u00e0 accelerant en l’\u00e8poca actual, i la conseq\u00fc\u00e8ncia que aquesta expansi\u00f3 accelerada implica: l’exist\u00e8ncia d’una misteriosa energia fosca, que t\u00e9 desconcertats a tots els f\u00edsics te\u00f2rics.

  Les tres presentacions d’Andreu Font-Ribera, Pilar Gil-Pons i Tom\u00e1s Andrade es poden veure de nou al nostre canal YouTube<\/a>:<\/p>\n\n\n\n