{"id":3806,"date":"2020-11-19T21:55:51","date_gmt":"2020-11-19T20:55:51","guid":{"rendered":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/?p=3806"},"modified":"2020-11-19T21:55:54","modified_gmt":"2020-11-19T20:55:54","slug":"estudi-cometa-c-2019-y4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/estudi-cometa-c-2019-y4\/","title":{"rendered":"Estudi del seguiment i fragmentaci\u00f3 del cometa C\/2019 Y4"},"content":{"rendered":"\n

Autor: Jos\u00e9 Aledo <\/strong>alfnemesis@gmail.com<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Presentem el treball sobre el cometa Altas C\/2019 Y4, seguint la seva traject\u00f2ria i desintegraci\u00f3, realitzat per l\u2019autor amb el telescopi de 16\u201d al seu observatori MPC C35 de Terrassa que podem veure a la figura 1. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

a) Introducci\u00f3<\/h4>\n\n\n\n

Larry Denneau va ser el primer a identificar l’aparen\u00e7a comet\u00e0ria de l’objecte i notificar-lo al Minor Planet Center, que el va incloure en la seva llista de cossos menors. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 1. Telescopi de 16\u201d propietat de l\u2019autor per fer l\u2019estudi.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

b) An\u00e0lisi de l\u2019objecte<\/h4>\n\n\n\n

Quan el 28 de desembre va ser descobert amb un telescopi reflector de 0.5 metres, el cometa tenia una magnitud de 19.6 i estava a la constel\u00b7laci\u00f3 de l\u2019Ossa Major.<\/p>\n\n\n\n

En dies posteriors es va anar desenvolupant la seva coma i cua. De febrer a mar\u00e7 la seva brillantor va augmentar espectacularment des d’una magnitud 17 fins a 8, corresponent a un gran augment per un factor 4000. Tot indicava que podria ser un cometa espectacular visualment. Per\u00f2 les coses van canviar a principis d’abril quan la seva brillantor es va comen\u00e7ar a esvair contra les previsions, una indicaci\u00f3 que alguna cosa estava passant.
El per\u00edode orbital que es va calcular entre desembre i gener era de 4,400 anys, similar al del cometa C \/ 1844 Y1 del qual es va creure que en podia ser un fragment, per\u00f2 no va ser confirmat posteriorment quan es va recalcular el per\u00edode sobre la base de les efem\u00e8rides de JPL de 6,000 anys, tenint en compte les pertorbacions planet\u00e0ries. Despr\u00e9s d’abandonar la regi\u00f3 planet\u00e0ria, el cometa hauria canviat el seu per\u00edode orbital a uns 5,200 anys si no s\u2019hagu\u00e9s esberlat.<\/p>\n\n\n\n

c) C \/ 2019 Y4 (ATLAS) <\/h4>\n\n\n\n

El cometa C \/ 2019 Y4 Atlas va ser descobert el 28 de desembre de 2019 gr\u00e0cies al sistema autom\u00e0tic de recerca d’asteroides i objectes perillosos de qu\u00e8 els EUA disposa a Hawaii, des de l’illa Mauna Loa (unitat 2 del sistema).
A la figura 2, mostrem el sistema de cerca autom\u00e0tica Atlas a Hawaii (EUA).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 2. El Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System ATLAS.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Figura 3. Imatge Allsky Atlas-2<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Figura 4: Cometa 2019Y4 vist des de l\u2019observatori MPC C35 de l\u2019autor a Terrassa.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Una vegada va arribar a magnitud 8 al mes de mar\u00e7, mentre es realitzava el seguiment per part dels aficionats, es va observar que les mesures fotom\u00e8triques indicaven un caiguda progressiva de la brillantor, i finalment es van poder visualitzar diversos fragments del cometa i la seva evoluci\u00f3 en dies successius. <\/p>\n\n\n\n

A data 26 d\u2019abril del 2020 la magnitud havia baixat a 15.5. S\u2019aprecia a les imatges que el nucli \u00e9s molt m\u00e9s feble, aix\u00ed com la coma i cua del cometa.
A la figura 5 veiem el cometa vist des de Terrassa el dia 26 d\u2019abril del 2020 amb el telescopi Reflector de 400+CCD Sbig ST8, amb 8 mostres de 30s. La figura seg\u00fcent (6) mostra el cometa des de Terrassa el dia 4 d\u2019abril del 2020 amb el mateix telescopi i c\u00e0mera CCD.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 5: Presa des de l\u2019observatori Terrassa MPC C35.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Figura 6: Presa des de l\u2019observatori Terrassa MPC C35<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

\n\nd) Fragmentaci\u00f3 del nucli\n\n<\/h4>\n\n\n\n

Observar el Cometa Atlas ha sigut un objectiu principal de molts observatoris professionals i amateurs, despr\u00e9s de la seva inesperada brillantor. <\/p>\n\n\n\n

Inicialment, semblava que la p\u00e8rdua de brillantor podia ser un episodi transitori, per\u00f2 es va observar posteriorment que el cometa s’anava afeblint. El comportament de la variable Afrho, que expliquem m\u00e9s avall, i el canvi de la morfologia suggereixen que es va produir una desagregaci\u00f3 del nucli. El cometa estava en constant observaci\u00f3 per supervisar la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La gr\u00e0fica de la figura 7 ha estat elaborada per Adriano Valvasori i es va normalitzar a un angle de fase de 90 graus amb la contribuci\u00f3 dels observadors que s\u2019uneixen a CARA. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 7: Gr\u00e0fica realitzada per Adriano Valvasori.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Figura 8: Imatge presa pel telecopi espacial Hubble.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A la figura 8, es mostra una imatge dels fragments del cometa obtinguda el 20 d’abril de 2020 pel Telescopi Espacial Hubble.<\/p>\n\n\n\n

e) Estudi del Valor Afrho<\/h4>\n\n\n\n

El par\u00e0metre Af (Rho), \u00e0mpliament utilitzat en fotometria comet\u00e0ria, fou introdu\u00eft el 1984 per Michael A’Hearn amb l\u2019objectiu de descriure la brillantor de la coma dels cometes. Es defineix com el producte de l’albedo de les part\u00edcules, per un “factor d\u2019emplenament”, i per la superf\u00edcie de l’obertura fotom\u00e8trica utilitzada projectada a la dist\u00e0ncia del cometa. El factor d\u2019emplenament \u00e9s el quocient entre la secci\u00f3 de les part\u00edcules de pols i la superf\u00edcie projectada de l’obertura.<\/p>\n\n\n\n

El valor Af (rho) defineix l’altura (mesurada en cent\u00edmetres) d’un cilindre de base equivalent a la Projecci\u00f3 de l’obertura fotom\u00e8trica, completament plena de part\u00edcules de pols.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 9: Par\u00e0metre Af (Rho).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L’est\u00e0ndard que fem servir utilitza una obertura de r\u00e0dio 10,000 km centrat sobre el cometa.<\/p>\n\n\n\n

1. Llistat d\u2019acr\u00f2nims<\/strong><\/p>\n\n\n\n