{"id":2488,"date":"2020-04-01T07:00:34","date_gmt":"2020-04-01T06:00:34","guid":{"rendered":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/?p=2488"},"modified":"2020-04-27T08:21:27","modified_gmt":"2020-04-27T07:21:27","slug":"lestel-proxima-centauri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/lestel-proxima-centauri\/","title":{"rendered":"L’estel m\u00e9s proper al sistema solar: Proxima Centauri"},"content":{"rendered":"\n

Us oferim el primer d’un recull d’articles d’en Jordi Miralda relacionats amb la confer\u00e8ncia d’en Guillem Anglada Escud\u00e9 “Cercant evid\u00e8ncia de vida m\u00e9s enll\u00e0 del sistema solar: planetes terrestres al voltant de nanes vermelles”, programada pel passat dia 27 de mar\u00e7 i ajornada a causa de l’actual crisi sanit\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els aficionats a l’astronomia normalment coneixem el nom de l’estel m\u00e9s proper al sistema solar: \u00e9s alfa del Centaure<\/a>, el tercer estel m\u00e9s brillant del cel, que no podem veure des del nostre pa\u00eds perqu\u00e8 \u00e9s a l’hemisferi Sud, a una declinaci\u00f3<\/a> de quasi 63 graus negatius. <\/p>\n\n\n\n

A l’hemisferi Nord, els estels m\u00e9s brillants s\u00f3n Arcturus<\/a> i Vega<\/a>, que s\u00f3n superats pels tres estels m\u00e9s brillants a l’hemisferi Sud: S\u00edrius<\/a>, Canopus<\/a>, i alfa del Centaure, dels quals nom\u00e9s S\u00edrius \u00e9s visible a la tardor i hivern per nosaltres gr\u00e0cies a la seva menor declinaci\u00f3 negativa.<\/p>\n\n\n\n

A ull nu o amb prism\u00e0tics, alfa del Centaure ens apareix com un sol estel, per\u00f2 quan el mirem amb un telescopi d’aficionat descobrim que \u00e9s una bin\u00e0ria<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Dels dos estels, el m\u00e9s gran \u00e9s una mica m\u00e9s massiu i llumin\u00f3s que el Sol, i l’altre una mica menys massiu i llumin\u00f3s que el Sol. Els dos astres orbiten un al voltant de l’altre en un per\u00edode de 80 anys, en una \u00f2rbita de 23,3 Unitats Astron\u00f2miques<\/a> de semieix major (semblant a la dist\u00e0ncia del planeta Ur\u00e0 al Sol) que \u00e9s bastant exc\u00e8ntrica: s’acosten fins a unes 11 Unitats Astron\u00f2miques al periastre<\/a>, i s’allunyen fins a 36 Unitats Astron\u00f2miques a l’apoastre<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
L’estel brillant de l’esquerra \u00e9s la bin\u00e0ria alfa del Centaure, i Pr\u00f2xima \u00e9s un estel molt feble i invisible en aquesta imatge situat just al centre del cercle vermell. Aquest sistema de tres estels \u00e9s el m\u00e9s proper al sistema solar. Tots els altres estels de la imatge s\u00f3n molt m\u00e9s llunyans i no hi tenen relaci\u00f3.
(Font: wikipedia.org)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per\u00f2 alfa del Centaure \u00e9s en realitat un sistema triple<\/a>. El tercer estel, anomenat Proxima Centauri<\/a>, no es va descobrir fins a l’any 1915, quan l’astr\u00f2nom Robert Innes va descobrir des de Sud\u00e0frica un estel vermell<\/a> d’onzena magnitud<\/a> a uns 2,18 graus de separaci\u00f3 angular d’alfa Centauri, que aparentment no tenia res d’especial, per\u00f2 en mesurar el seu moviment propi va descobrir que es movia en el cel exactament com alfa del Centaure.<\/p>\n\n\n\n

Dos anys m\u00e9s tard, l’astr\u00f2nom Joan Voute, tamb\u00e9 fent observacions des de Sud\u00e0frica, va poder determinar la paral\u00b7laxi<\/a> i va comprovar que aquest estel tan feble \u00e9s a una dist\u00e0ncia de nosaltres molt semblant a alfa Centauri. Ja no hi havia dubte: Proxima Centauri \u00e9s un tercer estel que orbita al voltant de la bin\u00e0ria alfa Centauri. Amb les mesures precises actuals, havent determinat els moviments i dist\u00e0ncies exactes, sabem que Proxima orbita al voltant d’alfa Centauri cada 550 mil anys, en una \u00f2rbita tamb\u00e9 exc\u00e8ntrica que t\u00e9 un periastre de 4300 Unitats Astron\u00f2miques i un apoastre de 13000 Unitats Astron\u00f2miques. <\/p>\n\n\n\n

Actualment, Proxima \u00e9s a prop del seu apoastre, a la m\u00e0xima dist\u00e0ncia de la bin\u00e0ria alfa Centauri, i \u00e9s una mica m\u00e9s a prop de nosaltres, a 4,25 anys-llum, comparat amb alfa Centauri que es troba a 4,37 anys-llum.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aix\u00ed com es va descobrir el que \u00e9s l’estel m\u00e9s proper al sistema solar, que nom\u00e9s \u00e9s visible amb un telescopi, aparentment indistingible de tants i tants altres estels com hi ha en el cel a onzena magnitud visual.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Dist\u00e0ncia del Sol als planetes dels sistema solar i a Proxima Centauri, l’estrella m\u00e9s propera al Sol, en una escala logar\u00edtmica en Unitats Astron\u00f2miques (AU)
(Cr\u00e8dits \/ Font: NASA \/ futurism.com)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Aquest gr\u00e0fic mostra la gran constel\u00b7laci\u00f3 meridional del Centaure i mostra la majoria de les estrelles visibles a simple vista durant una nit fosca i clara. La ubicaci\u00f3 de Proxima Centauri, est\u00e0 marcada amb un cercle vermell. L’estrella \u00e9s massa t\u00e8nue per veure-la a ull nu, per\u00f2 es pot trobar mitjan\u00e7ant un petit telescopi.
(Cr\u00e8dit \/Font:ESO \/ IAU i Sky & Telescope \/ eso.org)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El motiu pel qual Proxima Centauri \u00e9s un estel tan poc llumin\u00f3s \u00e9s simplement la seva petita massa, de nom\u00e9s 0,12 vegades la massa del Sol. Els estels poc massius cremen el seu hidrogen molt lentament i emeten molt poca llum, cosa que els permetr\u00e0 viure molt m\u00e9s temps que no pas el Sol. <\/p>\n\n\n\n

La lluminositat total de Proxima Centauri \u00e9s nom\u00e9s una mil\u00b7l\u00e8ssima part de la lluminositat del Sol, i encara \u00e9s molt menys llumin\u00f3s en llum visual perqu\u00e8, en ser un estel molt vermell, emet la major part de la seva llum en l’infraroig<\/a>, com una mena de carbonet incandescent que estalvia el seu combustible i viatja per l’espai pr\u00e0cticament desapercebut, entre tants d’altres estels molt m\u00e9s lluminosos que gasten ben de pressa el que tenen.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El nostre ve\u00ed m\u00e9s proper, Proxima Centauri, en una imatge del telescopi espacial Hubble<\/a>
(Font: ca.wikipedia.org \/ ESA\/Hubble)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Quan va ser descobert, Proxima Centauri era l’estel menys llumin\u00f3s conegut fins aleshores, i semblava un objecte estrany. Avui, per\u00f2, sabem que els estels de baixa massa semblants a Proxima Centauri s\u00f3n en realitat els m\u00e9s abundants de la Via L\u00e0ctia, encara que costen molt de veure per causa de la minsa llum que emeten.<\/p>\n\n\n\n

Els descobriments d’exoplanetes<\/a> mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de la velocitat radial<\/a> ens han perm\u00e8s aprendre m\u00e9s coses sobre Proxima Centauri, l’estel m\u00e9s proper a nosaltres. <\/p>\n\n\n\n

En el seg\u00fcent article sobre aquest estel, parlar\u00e9 dels seus planetes que van ser descoberts per un astrof\u00edsic catal\u00e0, en Guillem Anglada Escud\u00e9<\/strong> (Institut de Ci\u00e8ncies de l’Espai, CSIC, Campus UAB). S\u00f3n els exoplanetes m\u00e9s propers al nostre sistema solar.<\/p>\n\n\n\n

(Autor: Jordi Miralda Escud\u00e9<\/strong> (Professor d’Investigaci\u00f3 ICREA d’Astrof\u00edsica. Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos, Universitat de Barcelona )<\/p>\n\n\n\n

Articles relacionats: <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els exoplanetes de l\u2019estel m\u00e9s proper, Proxima Centauri<\/a> (27 abril 2020)\n\n<\/p>\n\n\n\n

Com s’han detectat planetes en altres estrelles<\/a> (15 abril 2020)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Us oferim el primer d’un recull d’articles d’en Jordi Miralda relacionats amb la confer\u00e8ncia d’en Guillem Anglada Escud\u00e9 “Cercant evid\u00e8ncia de vida m\u00e9s enll\u00e0 del sistema solar: planetes terrestres al voltant de...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2491,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144],"tags":[],"class_list":["post-2488","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-aat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2488"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2488\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}