{"id":10776,"date":"2024-03-06T16:55:17","date_gmt":"2024-03-06T15:55:17","guid":{"rendered":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/?p=10776"},"modified":"2024-03-06T16:55:22","modified_gmt":"2024-03-06T15:55:22","slug":"andromeda-mes-enlla-de-la-via-lactia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/andromeda-mes-enlla-de-la-via-lactia\/","title":{"rendered":"ANDR\u00d2MEDA: M\u00c9S ENLL\u00c0 DE LA VIA L\u00c0CTIA"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Continuem amb la s\u00e8rie d&#8217;<strong>articles de divulgaci\u00f3<\/strong> del soci <strong>Francesc Vall\u00e8s<\/strong>, parlant en aquesta ocasi\u00f3 d&#8217;un dels objectes m\u00e9s espectaculars que podem trobar al cel nocturn: la gal\u00e0xia d&#8217;Andr\u00f2meda o <strong>M 31<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Andr\u00f2meda \u00e9s la gal\u00e0xia espiral m\u00e9s propera a la Via L\u00e0ctia, on ens trobem nosaltres i \u00e9s pr\u00e0cticament el doble de gran, el seu di\u00e0metre s\u2019estima en uns 200.000 anys llum. Es troba a 2,5 milions d\u2019anys llum de la Terra, malgrat que sembla una dist\u00e0ncia molt gran, a escala gal\u00e0ctica estan molt a prop fins a tal punt que <strong>els seus camps gravitatoris ja interactuen entre ells<\/strong> i fan que s\u2019aproximin l\u2019una a l\u2019altre a una velocitat de 420.000 km\/h, \u00e9s a dir que d\u2019aqu\u00ed a uns 5.860 milions d\u2019anys les dues gal\u00e0xies col\u00b7lisionaran formant-ne una molt m\u00e9s gran que ja li han posat nom: Lact\u00f2meda.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;Antigament en deien nebulosa d\u2019Andr\u00f2meda fins que als anys 20 del segle passat <strong>Edwin Hubble<\/strong> va descobrir que moltes d\u2019aquestes nebuloses estaven fora de la Via L\u00e0ctia i, per tant, eren altres gal\u00e0xies. De fet, amb els telescopis de l&#8217;\u00e8poca o b\u00e9 amb telescopis d\u2019aficionat i prism\u00e0tics actuals es veu com un n\u00favol blanquin\u00f3s amb un centre for\u00e7a brillant.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La gal\u00e0xia d\u2019Andr\u00f2meda es troba a la constel\u00b7laci\u00f3 del mateix nom i que com moltes constel\u00b7lacions deuen el seu nom a divinitats o personatges de la mitologia grega. Andr\u00f2meda era la <strong>filla de Cefeu i Cassiopea<\/strong> reis de l\u2019Eti\u00f2pia mitol\u00f2gica, la seva hist\u00f2ria est\u00e0 relacionada amb Peg\u00e0s, Perseus i Cetus, tots aquests personatges els poden trobar representats com a constel\u00b7lacions al cel de tardor.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La gal\u00e0xia d\u2019Andr\u00f2meda \u00e9s <strong>l\u2019objecte m\u00e9s lluny\u00e0 que es pot veure a ull nu<\/strong> i l\u2019\u00fanic que no pertany a la Via L\u00e0ctia, cal per\u00f2 un cel molt fosc i net, lluny de contaminaci\u00f3 lum\u00ednica i per descomptat tenir bona vista.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>Foto presa per Cesc Vall\u00e8s a Piqueras (Guadalajara)&nbsp; l&#8217;agost del 2017<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Continuem amb la s\u00e8rie d&#8217;articles de divulgaci\u00f3 del soci Francesc Vall\u00e8s, parlant en aquesta ocasi\u00f3 d&#8217;un dels objectes m\u00e9s espectaculars que podem trobar al cel nocturn: la gal\u00e0xia d&#8217;Andr\u00f2meda o M 31.&#46;&#46;&#46;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10777,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144],"tags":[326],"class_list":["post-10776","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-aat","tag-andromeda"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10776","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10776"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10776\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10777"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}