{"id":10377,"date":"2024-02-10T21:29:45","date_gmt":"2024-02-10T20:29:45","guid":{"rendered":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/?p=10377"},"modified":"2024-02-25T15:52:27","modified_gmt":"2024-02-25T14:52:27","slug":"algunes-grans-astronomes-i-cientifiques-de-tots-els-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/algunes-grans-astronomes-i-cientifiques-de-tots-els-temps\/","title":{"rendered":"ALGUNES GRANS ASTR\u00d2NOMES I CIENT\u00cdFIQUES DE TOTS ELS TEMPS"},"content":{"rendered":"\n

Segurament, si li pregunteu a qualsevol que digui la primera dona cient\u00edfica que li vingui al cap, us respondr\u00e0 “Madame Curie<\/strong>“. T\u00e9 certa l\u00f2gica, perqu\u00e8 Marie va ser la primera dona a guanyar un premi Nobel i la primera persona en guanyar-ne dos.<\/h4>\n\n\n\n

Malauradament, aquest reconeixement \u00e9s exactament el que els hi ha mancat i ha invisibilitzat a moltes altres cient\u00edfiques<\/strong>, ignorades en els llibres d’hist\u00f2ria o directament substitu\u00efdes per un home a l’hora de repartir Nobels, com li va passar a Lise Meitner<\/strong>, per posar nom\u00e9s un exemple.<\/h4>\n\n\n\n

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ci\u00e8ncia<\/strong>, aquest \u00e9s el nostre petit homenatge a algunes, molt poques, d’aquestes grans figures sense les quals no tindr\u00edem el coneixement actual sobre l’Univers<\/strong>.<\/h4>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Hip\u00e0cia d\u2019Alexandria<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

(per Frances Vall\u00e8s)<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Imatge: representaci\u00f3 d\u2019Hip\u00e0cia en el quadre titulat \u201cL\u2019escola d\u2019Atenes\u201d de Rafaello Sancio. Col\u00b7lecci\u00f3 del Museus Vaticans<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Hip\u00e0cia va n\u00e9ixer a Alexandria entre el 355 i el 370<\/strong> de la nostra era i va morir linxada per una torba de cristians fan\u00e0tics el mar\u00e7 del 415.<\/p>\n\n\n\n

Va ser una de les primeres cient\u00edfiques de la que en tenim refer\u00e8ncia. Aleshores la ciutat d’Alexandria que es troba a Egipte, estava dominada per l’imperi rom\u00e0, per\u00f2 la cultura hel\u00b7len\u00edstica del per\u00edode grec anterior predominava entre la gent il\u00b7lustrada.<\/p>\n\n\n\n

Filla i deixeble de l’astr\u00f2nom Te\u00f3 que donava classes a la famosa biblioteca d’Alexandria<\/strong>, Hip\u00e0cia es va especialitzar en les disciplines d’astronomia, filosofia, i matem\u00e0tiques<\/strong> i va acabar donant classes a la mateixa biblioteca. Dels seus escrits poc s’ha conservat, per\u00f2 en tenim bones refer\u00e8ncies de la seva vida i obra per autors contemporanis. De la seva obra destaca el perfeccionament de l’astrolabi<\/strong> (n instrument mec\u00e0nic que reprodueix i mesura el moviment aparent de la c\u00fapula celeste), va confeccionar un planisferi<\/strong> que situa les constel\u00b7lacions i astres en les diferents \u00e8poques de l’any, tamb\u00e9 va inventar l’aer\u00f2metre<\/strong> i constru\u00ed un hidr\u00f2metre<\/strong> i un higroscopi<\/strong>. Tota una pionera en la hist\u00f2ria de les dones i la tecnologia.<\/p>\n\n\n\n

Eren temps convulsos, l’imperi rom\u00e0 s’havia convertit al cristianisme, la majoria de coneixements cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics eren considerats de les cultures paganes<\/strong> i les successives lluites de poder entre les diferents faccions de l’esgl\u00e9sia havien anat destruint moltes obres de la biblioteca. Finalment, en un atac de fanatisme cristi\u00e0, Hip\u00e0cia va ser linxada i esquarterada al mateix temps que es va destruir el que quedava de la gran biblioteca.<\/p>\n\n\n\n

Molt recomanables s\u00f3n el cap\u00edtol de la s\u00e8rie Cosmos de Carl Sagan en qu\u00e8 parla d’Hip\u00e0cia i de la biblioteca d’Alexandria, i la pel\u00b7l\u00edcula “\u00c1gora” del director espanyol Alejandro Almen\u00e1bar.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Cecilia Payne<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

(Per Francesc Vall\u00e8s)<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Imatge: Cecilia Payne-Gaposchkin, gentilesa de Smithsonian Institution from United States.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Gr\u00e0cies a ella sabem de qu\u00e8 estan fetes les estrelles i l’univers<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Tothom ha sentit a parlar d’Isaac Newton o Edmond Halley, per\u00f2 quan s’ensenya que l’hidrogen<\/strong> \u00e9s l’element qu\u00edmic m\u00e9s com\u00fa en la composici\u00f3 de les estrelles i a l’univers no se sol esmentar a Payne.<\/p>\n\n\n\n

Va n\u00e9ixer a Anglaterra el 1900, \u00e8poca en qu\u00e8 les dones no havien de sortir del rol imposat per una societat masclista. La ment privilegiada de Payne va haver de lluitar contra els c\u00e0nons socials de l’\u00e8poca<\/strong>, per a aconseguir completar brillantment els estudis d’astronomia<\/strong> a la universitat Cambridge, per\u00f2 no li van concedir el t\u00edtol per ser dona. En veure que a Anglaterra no podia aspirar a m\u00e9s que ser mestra d’escola, va emigrar als Estats Units<\/strong> amb l’esperan\u00e7a de trobar una societat mentalment m\u00e9s oberta i tampoc no ho va tenir f\u00e0cil; no obstant aix\u00f2, la seva tesi doctoral va ser considerada per alguns astr\u00f2noms com la m\u00e9s brillant mai escrita en astronomia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El 1923 va arribar a l’Observatori de la Universitat de Harvard que des del 1885 feia servir dones per estudiar fotografies en vidre de les estrelles, eren conegudes com a “dones ordinadors” i van fer grans descobriments astron\u00f2mics.<\/p>\n\n\n\n

El 1943 va ser escollida com a membre de l’Acad\u00e8mia Americana de les Arts i les ci\u00e8ncies<\/strong>, aix\u00ed la seva carrera va anar progressant fins a arribar a ser professora titular i primera dona a dirigir un departament a la Universitat de Harvard<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Entre altres reconeixements va tenir diversos Doctorats honoris causa<\/strong>, l’asteroide 2039 Payne-Gaposchkin i el Premi-Medalla de recerca Cecilia Payne-Gaposchkin de l’Institut de F\u00edsica del Regne Unit porten el nom.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, malgrat el seu \u00e8xit, a Payne encara se li pagava menys que els seus equivalents masculins<\/strong> a Harvard. Un problema de bretxa salarial de g\u00e8nere que encara existeix avui dia.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

(Per Francesc Vall\u00e8s)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge: Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson. Cortesia de la NASA.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Conegudes recentment com les \u201cfigures ocultes\u201d pel film del mateix nom, van formar part d’un equip de dones afroamericanes que van treballar com a matem\u00e0tiques a la NASA<\/strong>. Conegudes com a “computadores humanes<\/strong>” i equipades tan sols amb llapis, regles i senzilles calculadores, van efectuar les complicades equacions que van permetre llan\u00e7ar els coets i els seus astronautes a l’espai a la d\u00e8cada dels seixanta del segle passat.<\/p>\n\n\n\n

Potser van ser les ments m\u00e9s brillants de la seva generaci\u00f3, per\u00f2 no va ser f\u00e0cil per a elles, a m\u00e9s de ser dones eren negres i el seu talent va ser utilitzat com a necessitat irremeiable. Al principi de les seves carreres van ser relegades com a mestres a escoles p\u00fabliques per a afroamericans i quan van entrar al laboratori de la NASA van ser apartades de les poques dones blanques que hi treballaven<\/strong>, tal com dictaminaven les lleis de Virg\u00ednia. Per\u00f2 fins i tot aix\u00ed, aquest equip va ajudar de manera excel\u00b7lent que els EUA guanyessin a l’URSS la carrera espacial<\/strong> durant la guerra freda.<\/p>\n\n\n\n

Es van guanyar la seva reputaci\u00f3 i van continuar treballant a la NASA supervisant els resultats dels ordinadors i fent nous c\u00e0lculs. El 2015 Katherine Johnson era l’\u00fanica que encara vivia, de mans del president Obama va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat<\/strong> en reconeixement a la seva feina.<\/p>\n\n\n\n

Si voleu saber m\u00e9s sobre aquesta hist\u00f2ria, recomanem el llibre de Margot Lee Shetterly i la pel\u00b7l\u00edcula de Theodore Melfi “FIGURES OCULTES”<\/strong>, una petita contribuci\u00f3 per rescatar de l’oblit tantes dones que han contribu\u00eft a la ci\u00e8ncia, art i altres disciplines.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Vera Rubin<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

(Per Jaume Calaf i Silvia Solans)<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Imatge: Wikip\u00e8dia<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Aquesta astr\u00f2noma nord-americana, nascuda el 1928, \u00e9s la responsable del descobriment de la mat\u00e8ria fosca<\/strong>, que suposaria el 27% del contingut de l’Univers.<\/p>\n\n\n\n

Rubin va ser una pionera en la mesura de la velocitat de rotaci\u00f3 de les estrelles en les gal\u00e0xies<\/strong>. Despr\u00e9s d’estudiar moltes gal\u00e0xies va observar una discrep\u00e0ncia molt intrigant<\/strong>, comuna a totes elles, entre la velocitat de rotaci\u00f3 que tocaria a les estrelles a partir de la distribuci\u00f3 de massa de les gal\u00e0xies i la velocitat mesurada que tenien realment.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta anomalia la va portar a inferir que a m\u00e9s a m\u00e9s de la massa de les gal\u00e0xies que correspondria a la mat\u00e8ria que podem observar amb els telescopis -per la llum que emet- a totes les gal\u00e0xies hi hauria d’haver una gran massa extra que correspondria a una mat\u00e8ria que no emet llum<\/strong>. \u00c9s a dir, una mat\u00e8ria que no podem veure -la mat\u00e8ria fosca- per\u00f2 s\u00ed que podem detectar indirectament a trav\u00e9s dels seus efectes gravitacionals<\/strong> sobre les estrelles.<\/p>\n\n\n\n

A banda de la rotaci\u00f3 de les gal\u00e0xies, hi ha altres problemes en cosmologia<\/strong> que quedarien solucionats gr\u00e0cies a la mat\u00e8ria fosca, i \u00e9s per aix\u00f2 que la seva exist\u00e8ncia est\u00e0 \u00e0mpliament sostinguda<\/strong> dins la comunitat cient\u00edfica. Pero falta una cosa molt important: demostrar emp\u00edricament la seva realitat.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, hi ha m\u00faltiples experiments per a detectar-la de forma emp\u00edrica, per\u00f2 fins ara no s’ha aconseguit<\/strong>. Algunes veus responen a les cr\u00edtiques a l’acad\u00e8mia sueca afirmant que \u00e9s per aix\u00f2 que no se li va donar el Premi Nobel<\/strong> a Vera Rubin, que va morir el 2016.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(per Frances Vall\u00e8s) Hip\u00e0cia va n\u00e9ixer a Alexandria entre el 355 i el 370 de la nostra era i va morir linxada per una torba de cristians fan\u00e0tics el mar\u00e7 del 415....<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10391,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[306,307],"class_list":["post-10377","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-varis","tag-astronomes","tag-dia-internacional-de-la-dona-i-la-nena-a-la-ciencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10377","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10377"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10377\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10391"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10377"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10377"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/astroterrassa.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10377"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}