Primers efectes de la col·lisió de la nostra galàxia amb altres dues
La perifèria de la Via Làctia és la llar de les estrelles més antigues de la galàxia. Però uns astrònoms han vist alguna cosa inesperada en aquesta comunitat d’estrelles velles: un cúmul d’estrelles joves.
Més sorprenent encara, l’anàlisi espectral suggereix que aquestes estrelles joves tenen un origen extragalàctic. Aparentment, aquests sols no es van formar a partir de material de la Via Làctia, sinó de material de dues galàxies nanes properes, conegudes com les Núvols de Magallanes. Aquestes dues galàxies estan en curs de col·lisió amb la nostra. El descobriment realitzat en el nou estudi suggereix que un corrent de gas que avança des de les dues galàxies és a la meitat de la distància estimada anteriorment per entrar en col·lisió plena contra la Via Làctia.
La investigació que ha conduït a aquesta troballa l’ha portat a el cap de l’equip d’Adrian Price-Whelan, de el Centre d’Astrofísica Computacional de l’Institut Ferro, entitat adscrita a la Fundació Simons, dels Estats Units.
Les noves estrelles podrien revelar nous coneixements sobre la història de la Via Làctia; podrien, per exemple, indicar si els Núvols de Magallanes ja van xocar amb la nostra galàxia en una ocasió anterior.
El nou cúmul estel·lar, a què se li va donar el nom de “Price-Whelan 1”, és relativament jove, amb els seus 117 milions d’anys d’edat, i es troba als afores de la Via Làctia
Estudiant la Corrent de Magallanes
El cúmul resideix en una regió prop d’un “riu” de gas, denominat Corrent de Magallanes (o Corrent Magallánica), que conforma la vora exterior dels Núvols de Magallanes i s’estén cap a la Via Làctia. El gas en el corrent conté percentatges molt baixos d’elements químics més pesats que l’hidrogen i l’heli, a diferència de el gas típicament present en els confins de la Via Làctia, el percentatge d’aquests elements és molt més gran. David Nidever, de la Universitat Estatal de Montana a Bozeman (Estats Units), va dirigir una anàlisi del contingut de tals elements en les 27 estrelles més brillants del cúmul. A l’igual que el Corrent de Magallanes, les estrelles contenen escassos nivells d’elements químics més pesats que l’hidrogen i l’heli.
Els autors de el nou estudi creuen que el cúmul estel·lar es va formar a mesura que el gas del Corrent de Magallanes passava a través de el gas que envolta la Via Làctia. Aquest pas a través de el gas de la Via Làctia va crear una força d’arrossegament que va comprimir el gas del Corrent de Magallanes. Aquesta força d’arrossegament, juntament amb les forces de marea de l’estirada gravitacional de la Via Làctia, va condensar el gas prou com per a desencadenar la formació d’estrelles. Amb el temps, les estrelles van avançar per davant de gas circumdant i es van unir a la Via Làctia.
La presència d’aquestes singulars estrelles ofereix una oportunitat única d’investigació científica. Valent-se de les seves posicions i moviments actuals en el cúmul, els investigadors han determinat, amb més precisió que en intents anteriors, que la vora del Corrent de Magallanes està a 90.000 anys-llum de la Via Làctia. Això és aproximadament la meitat de la distància estimada anteriorment.
Aquesta major proximitat del Corrent de Magallanes a la nostra galàxia implica que és molt probable que sigui assimilada dins de la Via Làctia abans del que prediu el model actual, tal com raona Nidever. Finalment, aquest gas es convertirà en noves estrelles en el disc de la Via Làctia. Ara, la nostra galàxia està gastant gas més ràpidament que la velocitat a la qual passa a estar disponible nou gas. El gas extra que ingressarà a la Via Làctia ajudarà a reabastir la galàxia de matèria primera per a la formació de noves estrelles.
Font: www.noticiasdelaciencia.com
