Entrevista a Josep Ferrer, president de l’aaT del 2003 al 2013

Per donar a conèixer la història de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, publiquem una entrevista amb el senyor Josep Ferrer, que ha hagut de ser telefònica en fer-se durant l’època del confinament per la covid-19 a la primavera de 2020.

En Josep Ferrer és una de les persones que més ha impulsat i ha treballat per a l’Agrupació, i a qui hem d’agrair la seva tasca per donar continuitat a l’aaT durant els seus ja gairebé 40 anys d’història.

Sota la seva presidència es va impulsar la construcció de l’observatori amb sostre corredor de què actualment disposa l’aaT en el seu local del carrer Martí Díez, i que ha sigut batejat com a Observatori Josep Ferrer.

• Com va iniciar-se la vostra afició per l’astronomia?
  JF: Quan jo tenia encara 12 anys, just acabada la guerra, anava a passar les vacances de l’estiu amb uns oncles meus que vivien a can Parellada. Allà em trobava amb tres cosins que els agradava molt mirar el cel. Sortíem a fora la casa i allà podíem veure molt bé la Via Làctia, que llavors en deien el “camino de Santiago”. En aquells temps es veia perfectament des de Terrassa, i ara ja no es pot veure per la contaminació lumínica que hi ha. També vèiem Venus i Mart, apreníem a distingir els planetes.
  Després quan vaig començar a treballar, vam perdre el contacte i ja no m’hi vaig dedicar més. Però l’afició i la curiositat pels astres em va quedar dins, i al cap dels anys, vaig conèixer l’Agrupació Astronòmica de Terrassa quan tenia el local al carrer Menéndez y Pelayo. Llavors era president en Gabriel Ramon Virgili, i més tard ho fou de nou en Miquel Carpena, que havia sigut el president fundador de l’entitat.
  Allà vaig fer noves amistats i vaig poder aprofundir en l’afició, i al cap d’un temps vaig acceptar encarregar-me de la presidència quan ja ens havíem canviat a l’actual local del carrer Martí Díez.

• Què us ha aportat l’Agrupació Astronòmica de Terrassa?
  JF: Quan érem al local del carrer Menéndez y Pelayo, vaig rebre una molt bona acollida i vaig fer una molt bona amistat amb diversos socis, entre els quals hi havia en Daniel Rabadan, en Ferran Díaz Carballo, i l’Albert Grau. Amb això vaig anar engrandint la meva afició. Em van explicar que el més aconsellable quan comences a aprendre astronomia és comprar-se uns prismàtics, i això vaig fer. Així es comença a aprendre a observar estels, i és impressionant la quantitat de coses que es poden veure només amb prismàtics des d’un lloc amb cel fosc. Després d’haver experimentat una mica amb prismàtics, arriba el moment de comprar-se un telescopi.

• Què creieu que hauria d’aportar l’aaT avui a la ciutat de Terrassa?
  JF: l’aaT hauria d’aportar més activitats per a tots els aficionats a
  l’astronomia. Durant l’època en què jo vaig ser president, anàvem a moltes escoles a fer xerrades, sobretot amb en Daniel Rabadan. Normalment jo l’acompanyava amb un telescopi, i ell feia la xerrada. A les escoles ens rebien molt bé. Tant els professors com els alumnes i els pares hi estaven molt interessats. Normalment quedàvem per fer una trobada especial cap al tard. Després de la xerrada ja era fosc, i podíem sortir a fora i muntar el telescopi per poder veure les coses més espectaculars: la Lluna i els planetes, i alguna estrella doble o cúmul estel·lar.
  Al cap d’uns anys, això es va anar fent amb menys intensitat; més endavant ho va revifar l’Andrés Aragoneses en prendre ell el relleu de la presidència, i mai hem deixat d’atendre els centres educatius i entitats de Terrassa i voltants que ens han demanat fer actes de divulgació.
  Són molts els socis de l’aaT que hi han ajudat, i els centres que hem visitat. Ha sigut difícil mantenir un ritme constant d’aquestes activitats, però crec que ara s’hauria de reprendre un ritme més fort d’actes en escoles i associacions cíviques de tot tipus, que ens visibilitzi a Terrassa com a entitat capdavantera en la divulgació científica.

• Què diríeu a la joventut d’avui per animar-los a l’afició a l’astronomia?
  JF: Que tinguin la paciència i els ànims de mirar el cel, i que vagin amb algú que hi entengui i que tingui un bon telescopi. Quan algú t’ensenya tot el que podem veure en el cel amb un petit telescopi, segur que quedes enganxat.
  Veure les coses que hi ha al cel que et pot mostrar un telescopi és tan astorador, que de seguida t’hi aficiones i, des d’aquell moment, sempre vols aprendre més coses. Durant molts anys, l’aaT ha tingut molta activitat al seu local, organitzant els dijous d’observació i els diumenges d’observació solar. També ens cal ara reprendre aquestes activitats amb més freqüència per impulsar l’afició i el talent científic de la joventut.

• Finalment, voldríeu comentar alguna anècdota relacionada amb l’aaT i la vostra afició a l’astronomia?
  JF: Quan jo vaig ser president, anàvem buscant finançament per les activitats de l’aaT, i en particular per poder construir l’observatori i el telescopi que havíem dissenyat.
  L’alcalde Manuel Royes, a l’Ajuntament de Terrassa, i la diputació de Barcelona, sempre ens van afavorir, en primer lloc en proporcionar-nos el local, però també finançant el nostre projecte per un observatori a Terrassa obert i a disposició de la ciutadania.
  També des de Caixa Terrassa van aportar diners de forma generosa.
  Una anècdota curiosa va passar quan vam anar a veure els del Banc de Sabadell per demanar-los finançament. Ens van dir que de diners no ens en podien donar, però que si volíem ens podien donar caramels.

Maig 2020