60 nous satèl·lits Starlink en òrbita. Ja n’hi ha 417

60 nous satèl·lits Starlink de l’empresa SpaceX d’Elon Musk ja orbiten la Terra. Van ser llançats amb un coet Falcon 9 des de Cap Canaveral el passat 22 d’abril a les 15:30p.m. hora local (19:30p.m. UTC). 14 minuts 51 segons més tard, els satèl·lits començaven el seu desplegament.

Amb aquest llançament, ja són 417 els satèl·lits Starlink operatius que orbiten la Terra.

22 d’abril 2020. Cap Canaveral (EEUU). Llençament del coet Falcon 9 carregat amb 60 satèl·lits Starlink.
(Font: flickr.com/photos/spacex)

Starlink. Dades i objectius

El coet Falcon 9 emprat aquesta volta per a posar els satèl·lits en òrbita consta de dues etapes, la primera de les quals és reutilitzable i prèviament ja havia donat servei al primer vol de la missió Crew Dragon cap a l’Estació Espacial Internacional, el llançament de la missió Constel·lació RADARSAT i amb aquesta d’ara, la quarta missió Starlink. Un cop alliberats els satèl·lits, la primera etapa del Falcon 9 ha aterrat al vaixell porta-drons “Of course I still love you” a l’oceà Atlàntic.

Pel seu desplegament, els satèl·lits han emprat propulsors de ions per desplaçar-se a les òrbites previstes i a l’altitud operativa de 550 km. Cada satèl·lit Starlink pesa aproximadament 260 kg i presenta un disseny compacte, optimitzat per tal de minimitzar el seu volum permetent aprofitar al màxim la capacitat de càrrega del Falcon 9. Va equipat amb quatre antenes múltiples amb comandament de fase (les anomenades “caixes de pizza”) que connecten amb els usuaris a la Terra i dues antenes parabòliques. Cada satèl·lit és essencialment un “router” sense fils que funciona amb energia solar. Es preveu que, en un futur, les comunicacions es realitzaran mitjançant làser, per tal de reduir els temps de latència.

Satèl·lit Starlink
(Font: hipertextual.com)
Satèl·lit Starlink, mostrant les antenes “caixa de pizza”
(Font: hipertextual.com)
Gràfic comparant les òrbites dels Starlink amb les d’altres satèl·lits
(Font: hipertextual.com)

Segons SpaceX, l’objectiu dels satèl·lits Starlink és “desplegar el sistema d’Internet de banda ampla més avançat del món. Amb un rendiment que supera amb escreix el de la Internet tradicional per satèl·lit i una xarxa global sense els límits que imposa la infraestructura terrestre. Starlink lliurarà Internet de banda ampla d’alta velocitat a llocs on l’accés no és fiable, és car o no disponible. L’objectiu és estar operatius pels Estats Units i el Canadà a finals de l’any 2020 i per la resta del món habitat l’any 2021.”

La companyia ha obtingut el permís de la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units per posar una flota de 12.000 satèl·lits Starlink en òrbita. Segons la companyia, els primers serveis podrien començar ja a finals d’any, quan almenys amb 12 llançaments s’hagin posat en òrbita 720 satèl·lits.

Segons informa SpaceX, “els satèl·lits Starlink es troben a l’avantguarda de la reducció de deixalles en òrbita a la Terra, complint o superant tots els requisits legals. Al final del seu cicle de vida, els satèl·lits faran servir el seu sistema de propulsió a bord per desorbitar durant uns quants mesos. En el cas improbable que el seu sistema de propulsió esdevingui inoperant, els satèl·lits es cremaran a l’atmosfera terrestre en un període d’entre 1 i 5 anys, molt menys que els centenars o milers d’anys necessaris a altituds més elevades.”

La previsió és de llançar més de 40.000 satèl·lits per a cobrir el planeta amb una connectivitat barata i d’alta velocitat i arribar a milers de milions de persones de tot el món per oferir accés a Internet i competir amb els proveïdors tradicionals de serveis terrestres.

Xarxa de satèl·lits Starlink (previsió)
(Font: hipertextual.com)
Connectivitat Starlink
(Font: hipertextual.com)

Un maldecap pels astrònoms

Els satèl·lits poden ser visibles des de la Terra, tot i que solen ser força imperceptibles. Però quan els seus plafons reflecteixen la llum del sol a la Terra són força brillants durant un breu període i pot pertorbar les observacions del cel nocturn.

Al novembre pasat, Clara Martínez-Vázquez, astrònoma de l’Observatori Interamericà Cerro Tololo de Coquimbo, Xile, va explicar en un tuit que les llums brillants reflectides pels satèl·lits interferien amb una càmera d’alta sensibilitat usada per observar altres galàxies.

Elon Musk ha intentat repetidament assegurar al públic que Starlink no contribuirà a cap d’aquests problemes. SpaceX assegura que ha estat prenent mesures per mitigar l’impacte dels seus satèl·lits. Està provant si un revestiment negre dels seus satèl·lits pot reduir la visibilitat i la companyia ha dit que pot ajustar algunes òrbites dels satèl·lits si fos necessari.

Robert Massey, de la Royal Astronomical Society (RSA) del Regne Unit, va dir que l’impacte a llarg termini dels satèl·lits al cel depèn del seu posicionament final. “Hi ha molta variabilitat”. Massey va dir que la Royal Astronomical Society havia estat en contacte amb SpaceX per parlar dels plans de la companyia. “Hem mantingut bones converses”, ha subratllat que és la intenció de la RSA dialogar amb totes les empreses que preveuen llançar satèl·lits, però “no hi ha un marc regulador que ens protegeixi”, va afegir Massey.

Així doncs, per mantenir el cel en bones condicions per a realitzar observacions per ara hem de confiar en la bona voluntat d’aquestes empreses apel·lant al seu sentit del patrimoni humà compartit.

Una filera de satèl·lits SpaceX Starlink és visible al cel nocturn en aquesta captura d’un vídeo enregistrat pel rastrejador de satèl·lits Marco Langbroek a Leiden, Països Baixos el 24 de maig del 2019, just un dia després que SpaceX llançés 60 dels satèl·lits de comunicacions d’Internet Starlink a l’òrbita.
(Crèdit / Font: © Marco Langbroek via SatTrackBlog / space.com)

Altres empreses com Amazon i Telesat del Canadà estan planejant les seves pròpies xarxes de satèl·lits, tot i que SpaceX compta amb un gran avantatge tecnològic davant la competència gràcies al fet que compta amb coets reutilitzables, el que fa cadascun dels seus llançaments molt més econòmics que per les vies tradicionals.

Aquesta competència no fa més que augmentar la preocupació no només per l’impacte dels satèl·lits en la visibilitat del cel nocturn, també per les deixalles espacials i el risc de col·lisions en òrbita.

Accions contra Starlink

El passat mes de març un grup d’astrònoms van amenaçar amb accions legals contra l’empresa SpaceX i el seu projecte Starlink. Van dir que pensaven presentar el cas davant el Tribunal Internacional de Justícia argumentant que el cel nocturn és un dret humà compartit protegit per la Convenció del Patrimoni Mundial. “El dany és un dany al nostre patrimoni cultural, al cel nocturn i danys monetaris a causa dels efectes en la ràdio-astronomia i en altres tipus d’astronomia”.

Segons els astrònoms, el seu objectiu era aturar temporalment el llançament de satèl·lits i altres projectes similars en el futur per a donar pas a estudis per analitzar l’impacte dels projectes de constel·lació de satèl·lits al cel. Els resultats d’aquests estudis es podrien utilitzar per redactar un nou reglament sobre xarxes de satèl·lits a gran escala.

Però, per ara, no hi ha cap cas davant la Justícia, no hi ha cap estudi que hagi emès un resultat vinculant i sí cada cop més satèl·lits en òrbita (sense revestiment negre, per ara).

Aquest esforç en la connectivitat mitjançant satèl·lits contrasta amb el desplegament de les xarxes 5G més tradicionals. Recentment va ser Huawei qui va posar 5G a la muntanya més alta del món, l’Everest, en un desplegament sense precedents que encara està per finalitzar. També cal tenir en compte que, per suspicàcies pel que fa al control de la informació global per part de governs de l’orient, la xarxa 5G està patint un boicot des de l’administració Trump dels Estats Units amb amenaces als estats que permetin el desplegament de la xarxa 5G amb enginyeria asiàtica en el seu territori, la qual cosa beneficia la connectivitat via satèl·lit.

Queda clar que les grans tecnològiques volen estendre la connectivitat a tots els racons de món (on hi hagi usuaris disposats a pagar-la) encara que sigui en detriment de l’astronomia observacional a diversos nivells.

(Font: spacex.com / cnn.com / hipertextual.com)

Articles relacionats

Un seguit de llums “en formació” travessa el cel de Barcelona (8 de març 2020)

Comparteix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Informació básica sobre protecció de dades:El responsable del processament és Agrupació Astronòmica de Terrassa. Les dades seran processades per gestionar i moderar els teus comentaris. La legitimació de processament és el consentiment de l'interessat. No es transferiran dades a tercers, llevat d'obligació legal. Teniu dret a accedir, rectificar i esborrar dades, així com altres drets, com s'explica a política de privadesa.